Notes de dietari (51)

El meu quadre degota.
Puc preguntar per què?
Com el cos del poema,
la meva vida ets tu.
I tu em pintes, escrita,
nouvinguda al desig.
El desig, repetit,
no morir de pintar,
que la mort no existís,
que tu hi fossis aquí.
L'esperança, el perill,
la lliçó d'estimar-te
com qui cerca bondat.
I escriure, sense pressa.
No negar-te mai més.
L'art és molt sexual.
Diumenge i plovia.
No ho saps, però ho sabràs.
El centre suïcida.
La lluna de pel·lícula.
Ingrid se'n va a Munic
i veu la seva mare.
L'amor és el millor.
L'amor és la paraula.
L'amor és el silenci.
La nit a ple migdia.
No s'acabarà el món
mentre n'hi hagi una còpia
que et sepis ben guardar
a una fotografia
que dus a la butxaca.
No t'ho creus? Per què plores?
Endevina què vull
quan no sé si voldria
per mor de tu dubtar
sobre si val de res
aquest nou intent d'ara
de, comptant sols sis síl·labes,
a cada vers, besar-te,
primer un mugró i llavors
el de l'altra mamella,
i tocant-te les cuixes,
empalmar i cap a endins,
ejeculatio precox!,
o insistència amb el vent!

                                    BRG

Gérard Fromanger (El meu quadre degota, 1966, sèrie El quadre en qüestió)