Notes de dietari (102)

Un cavall de raça:
la traducció
del pensament ebri
abans de la fosca;
desvestir la dona
que guarda el secret
de la nostra vida,
de la nostra mort.

BRG
30-XII-2018

Mariette Lydis (Un cavall de raça, 1948)

Subratllats (106)

Poesia, i no la millor, consumida fins a la nàusea.
Cees Nooteboom [El cavaller ha mort]

Fotogafia; BRG

Notes de dietari (101)

L'autoretrat és un límit
que ajuda a no tenir por
durant abans i després
de l'instant que se'n diu mai.
No serveix i sí serveix,
de què val si no val res
que un altre sigui com jo
i ni tan sols se n'adoni.

Subratllats (105)

Atac de cordes i orgue em provocava
de palpar el teu genoll amb una mà tendra,
com de cotó-en-pèl enramat,
mentre amb l'altra, impúdicament, anava
ofegant tot el coratge del cul superb.
Aixecaves un crit tènue de protesta
i evidenciaves que la teua carn
no havia espaordit els coloms del tacte.
Des del genoll et clavava els dits
dins una mar de seda i cames
que exultava la ferida de l'amor.
Sense paor a l'infern on feia via,
talment un nou Tirant,
allargava peus i mans entre
la serra del desig, per tal de filar
en vida les randes del paradís.

                               Lluís Alpera (1938-2018)

Fotografia: BRG

Notes de dietari (100)

Ignorar que ens oblidam. Repassar totes les llistes. Endevinar i no romandre, mai ve, mai, a la mateixa parada de trens que xoquen, o que voldrien xocar. Ho he perdut tot i, de sobte, en girar sense avisar, tu apareixes i em coneixes, tal com era i tal com som. ¿Hi havies de ser?

BRG
12-XII-2018

Subratllats (104)

Un món tan llunyà per la dificultat com el de la poesia de sobte s'apropa i sento de seguida que m'està canviant la vida.

                                                          Joan Margarit

                                            [Per tenir casa cal guanyar la guerra]

Fotografia: BRG

Notes de dietari (99)

El temps aturat, fals.
El que no s'ha fet mai.
Les coses grans, petites.
La bellesa perduda.
Tot és avorriment.
Seguir sent on s'està.
Dominar algun dolor.
Les paraules, saber-les;
i el silenci infiltrat.
Matemàtica vida,
unificada mort,
la ressurrecció.
Encara la tristesa
de l'art m'alegrarà.

BRG
Eivissa, 1-XII-2018

Jan Cremer (Tornado cel negre, 1961)