Notes de dietari (94)

POEMA SENSE TÍTOL A LES ACABALLES D'UN ALTRE ANY

1
Traïts
i tristos
torpedinem
la nit
i l'home.

2
No pensem que desapareixeríem,
i té la forma petita, molt rossa.
No pensem, quan el desig apareix,
"si tan content estaves. per què escrius?"
Totes les paraules ho diuen tot.

3
Pintada la paraula
que rebrega la boca
abans de la besada
que no em vares donar.

Pintada la carícia
que somia el mugró
del teu pit que no dorm
mentre jo el vaig xuclant.

Pintada la mirada
invisible que em fas
a mesura que el temps
ja no corre endavant
ja no torna endarrere.

                               BRG
                               27-VII-2010/30-XII-2017

Fotografies: BRG (Collage, 2017)

Versions

TO MY DAUGTHER Seventy-seven betrayers will stand by the road, And those who love you will be few but stronger. Seventy-seven betrayers, skilful and various, But do not fear them: they are unimportant. You must learn soon, soon, that despite Judas The great betrayals are impersonal (Though many would be Judas, having the will And the capacity, but few the courage). You must learn soon, soon, that even love Can be no shield against the abstract demons: Time, cold and fire, and the law of pain, The law of things falling, and the law of forgetting. The messengers, of faces and names known Or of forms familiar, are innocent.                                               Hyam Plutzik A LA MEVA FILLA Setanta-set traïdors es posaran arran del teu camí, i els que t'estimen seran pocs, però dels més forts. Setanta-set traïdors, hàbils i diversos,  però no els tingues por: no tenen cap importància. Has d'aprendre aviat, aviat, que a pesar de Judes les grans traïcions són impersonals (encara que molts eren Judes, amb la voluntat i la capacitat, però ben pocs amb el seu coratge). Has d'aprendre aviat, aviat, que fins i tot estimar pot no fer d'escut contra els dimonis abstractes. Temps, fred i foc, i la llei del dolor, la llei de les coses que cauen, i la llei de l'anar oblidant. Els missatgers, de cares i noms coneguts o de models familiars, són innocents.                                            Hyam Plutzik Escriptori del poeta Hyam Plutzik a l'habitació dels escriptors (habitació 119) de l'hotel Betsy, Ocean Drive, Miami.

Notes de dietari (93)

Ja no hi ha centre de la qüestió.
Ja no hi ha qüestió que demani el centre.
Ja no hi ha manera de demanar la qüestió  que és o era o serà central.
Ja no.

                                                                   BRG
                                                                   17-XII-2017

Barbara Kruger (Compr per tant som, 1987)

Subratllats (87)

L'artista és prototip del treballador que no obeeix la iniciativa ni serveix els interessos d'un patró, que no se sotmet a la lògica de la màquina.

                                                               Giulio Carlo Argan (L'art modern 1770-1970)

Fotografia: Jean Marquis (Món de la pagesia. Cleda. Corrèze, França, 1965-1967)

Notes de dietari (92)

L'equilibri és el desert.
La mirada, anomalia.
Solitari és qui ho vol ser
i t'acompanya la vida,
a vegades, quan no hi penses,
que capgirarà la mort,
incapaç retrospectiva
de velles fotografies.

                         BRG
                         13-XII-2017

El equilibrio es el desierto.

La mirada, anomalía.

Solitario es quién quiere serlo

y te acompaña la vida,

a veces, cuando no lo piensas,

que le dará la vuelta a la muerte,

incapaz retrospectiva

de viejas fotografías.

Fotografia: Stephen Shore (U.S.93 Wikieup, Arizona, 14 de desembre del 1976)
.

Subratllats (86)

Va arribar en què una negror em cobria del tot.

                                                   J.V.Foix (L'Estació)

Fotografia; BRG

Prova final

Treu-te la roba interior del poema i després te l'explic, perquè ara no l'entens i vol ploure.
Puresa trista del desembre.
Esborrar tot el que s'havia escrit.
Mirar, també,  la Madonna de la Seggiola, de Rafael: l'art és una dona que deixa que li toquis els pits.
El seu cos ve de l'espai perdut on l'exterior s'ha ficat dins de mi i passa de pressa, a voltes no passa, a voltes ni tan sols tenc la sensació de què pugui haver passat mai, ni endavant ni endarrere, cap temps, cap espai.
Soledat acompanyada del silenci d'estimar-te tant a la pràctica i a la teoria.
Companyia del no-res dispers del teu foc que s'encenia com una pintura d'una dona que ens oferia protecció i aixopluc.
Companyia que les paraules t'estan fent ara mateix.
Prova final, que el professor a qui li dec el poema, i l'hi dedic, m'estalviarà. S'acaba l'any. Ens hem, repetidament, d'estimar.

Versions

The Soul unto itself (683) Emily Dickinson

The Soul unto itself Is an imperial friend  – Or the most agonizing Spy  – An Enemy  –  could send  –   Secure against its own  – No treason it can fear  – Itself  –  its Sovereign  –  of itself The Soul should stand in Awe  –      L'Ànima dins ella mateixa és una amiga imperial - o la més agonitzant Espia - un Enemic - podria enviar - assegurança contra el que li és propi - cap traició a ella pot aporugar - ella mateixa - el seu Sobirà - d'ella mateixa l'Ànima s'hauria de suportar en l'Atemoriment - E.D. (Versió catalana : BRG)

Notes de dietari (91)

Immaculat Francis Picabia
ulldemolins de l'escriptura
i ventegar del color blau
que més s'esborra a la vesprada
realitat al·lucinada 
de la lenta velocitat
de no anar enlloc ni a garrotades
de no dir sí ni que et matassin
de no ser mort abans de jeure
amb la soledat retratada
en forma d'art desesperant
i gran rialla milionària
que no té cap significat
mesclat convuls sexe i gramàtica.

                           BRG
                           Eivissa, 8-XII-2017

Subratllats (85)

GROC

Tremen carns (grogues) sota de la toga,
i juren culs (groguencs) amb pet barroc;
el lladronici (esgrogueït) en bloc
vol fermar llum i aigua amb una soga.

Em feu vomitar bilis (sempre groga).
Em pixo en el que feu (amb un raig groc).
Us equiparo al moc (moc de buldog).
Sofrosa diarrea el cap us lloga.

El vostre groc és groc de podridures,
de còlera, d'usura, de lleganyes,
de mirada de porc, d'enverinat.

Però hi ha un groc de sol i llibertat
brillant contra les negres sepultures
i els secans recremats de les Espanyes.

                                      Pere Rovira

P4 final de curs: AIXÍ EM DIBUIXO. fons_es barreja pintura groga i cola blanca. S'escampa sobre una cartolina i amb una pinta de pues amples es fa la textura quadriculada del fons. A sobre es dóna als nens la figura de la "llufa" marcada sobre paper de diari i ells la retallen i l'enganxen.