divendres, 30 de desembre del 2016

Subratllats (48)

L'única ciència possible de l'Amor és, doncs, la poesia.

                                        Jordi Marrugat
                                        (Josep Carner 1914)

Resultat d'imatges de jacob lluitant amb l'ángel gustave doré
Gustave Doré (Jacob lluitant amb l'Ángel, 1855)

dimarts, 27 de desembre del 2016

Notes de dietari (65)

Les Amoureux (Après la pluie) [Francis Picabia - 1925]

Estan enamorats de la pluja que queia.
A la fi aconseguiren ser dobles i jos.
Brutalitat solar que l'amor venç a voltes
amb un ganivet vell que travessa el carrer
de la gran solitud i l'esquerpa besada
del silenci que crida l'ofec o paraules
aferrades amb paüra als diccionaris.
El temps d'abans, s'enfila i occirà el futur?
Enamora't, em diu, de la mar trista i freda
d'aquests tan últims dies de la vida d'enguany.
I espera'm, mal consol, gana d'aprendre el no,
la vicisitud nova del combat últim.
I espera'm on no pugui trobar-te mai,
i així et recordaré talment com vares ser:
forat, absurditat, planteig d'aquell magreig,
si el món perdut que mor farà ser l'abraçada!
Connecta'm tant a tu que ja no pugui moure'm!
Sigues desesperat, destrossa't i desitja
la pluja del seu cos sollat de color negre
i tros de meravella que la nit prova.
Vols allò que jo vull i vols l'embriaguesa!
Vols sols l'embriaguesa i allò que més vull!
Com augmenta el no res dels teus llavis ingràvids
i l'esguard d'un sol ull que l'altre ull ha buidat
i, curull de foscúria, ens mira, mira!

                                                       BRG

'Les amoureux après la pluie' de Picabia
Les Amoureux (Après la pluie) [Francis Picabia - 1925]

dilluns, 26 de desembre del 2016

Besada

Això
és una
besada?
Per què
ara ens
separen
filferros
i por?
Distància
no hi ha
quan dues
persones
són una
de sola
i ho volen
ser més,
perquè
s'estimen
i prou.
Vigila
el temps
perdut
que passa:
fa de
barrera,
i l'odi,
la guerra;
i això
és una
besada?

             BRG

foto de Bartomeu Ribes Guasch.
Fotograia: Bulent Kilic

Mitjana Festa

Mitjana Festa. L'espai no ocupa el lloc de tres fotografies. La vida resta i alhora suma uns resultats potser inexactes. Els límits fan l'u.

BRG




Fotografies: BRG

Versions

GUIA DE CONCEPTES BÀSICS
Usi el poema per a elaborar una estratègia
de supervivència al mapa de la seua vida. Recorri
als dispositius de la imatge, sabent que
ella li darà un accés ràpid als recursos
de la seua ànima. Eviti els eixelebraments
de la tristesa, i encengui la llum que li durà
un futur matí quan el seu temps
s'estigui esgotant. Si precisa de
substituir els sentiments cansats
de l'existència, reinstal·li el desig
al plafó del cos, i imprimeixi els sentits
a cada paraula nova. No precisa
de dominar tots els requisits del sistema:
limiti's a avançar pel visor de la memòria,
procurant l'ajut que li permeti de sortir-se'n
del bloqueig. Esculli una superfície
plana: i que llisqui el seu esguard per
l'estuari de l'estrofa, per tal que ella pitgi
el corrent de les emocions fins al delta. Verifiqui
llavors si totes les opcions són disponibles: i
descobreixi data i hora en què el somni
esdevingui realitat, per tal que poema
i vida coincideixin.
Nuno Júdice
(Versió catalana: BRG)
foto de Bartomeu Ribes Guasch.
foto de Bartomeu Ribes Guasch.
Fotografies: BRG

diumenge, 25 de desembre del 2016

Michèle Morgan (3)

La porta del sostenidor
de Michèle Morgan és tancada.
Silenci de la imatge, el veus?
Estrofa de la gana, en vols?
Els versos, són remolcadors,
o són besades a la mort?
A poc a poc, i molt de pressa,
la nit, que és freda, ja comença.

                                     BRG
                                     25-XII-2016

Resultat d'imatges de michele morgan

William Carlos Williams (1)

Winter Trees

William Carlos Williams
All the complicated details
of the attiring and
the disattiring are completed!
A liquid moon
moves gently among
the long branches.
Thus having prepared their buds
against a sure winter
the wise trees
stand sleeping in the cold.


ARBRES D'HIVERN


Tots els detalls complicats

de la vestimenta i

la desvestimenta s'han enllestit!

Una lluna líquida

es mou suaument entre

les branques llargues.

A conseqüència d'haver llençat els brots

contra un hivern segur

els arbres savis

dormen drets al fred.

                                              W.C.W.

                                   Versió catalana: BRG


Arbres d'hivern sobre un fons acolorit
Art i Idees
Educació Artística de l'Escola El Rodonell

Michèle Morgan (2)

Fa adéu, Michèle Morgan.
El gest és expressiu
com a la força toca.
Hi ha una vella alegria
que li brilla als bells ulls.
S'ha acabat la pel·lícula
i celebrem d'haver-la
vista una altra vegada.

                                BRG
                                25-XII-2016

Resultat d'imatges de michèle morgan



dissabte, 24 de desembre del 2016

Michèle Morgan (1)

divendres, 23 de desembre del 2016

Subratllats (47)

Sentit primitiu i etern de la mesura i de la bellesa, qui no en pateix les incògnites de jove restarà cec i mut tota la vida en aquest punt!

                                                      Nina Berbèrova
                                                      El subratllat és meu. Autobiografia
                                                      Traducció de Josep M. Güell

Nina Berberova (1901/1993)
Nina Berbèrova (1901-1993)

dijous, 22 de desembre del 2016

Notes de dietari (64)

Terrassa de la cafeteria Montesol. Anys 60's?
Passa en Macabich o era un altre canonge?
Don Pep Fumeral, bé ho podria ser, i les ulleres?
La recerca del temps perdut és falsa i insuportable.
Totes les imatges que semblen d'abans tan sols s'allarguen
i es transformen en la impossibilitat de la reencarnació a la terra.
I si enyoràssim només aquell que vàrem ser i que ja no hi és enlloc?

                                                                    BRG, 21-XII-2016

dimecres, 21 de desembre del 2016

Subratllats (46)

Deixem les fosques xarxes! Quin oblit
De tot, dona, per tu!

                                   J.V.Foix

Imatge relacionada
Giorgione
Venus dormida (1510)

dimarts, 20 de desembre del 2016

William Eggleston (3)

                                        Dava um rosto de mulher
à lua, e a certas flores - o gladíolo, o lírio, o próprio
nenúfar. Arrancava-as pela raiz, cortava-lhes o caule,
e punha-as no jarro onde despejara a água da noite,
o leite da lua.

                                         Nuno Júdice (Metáfora)

Dava un rostre de dona
a la lluna, i a certes flors - el gladiol, el lliri, o el propi
nenúfar. Les arrencava per l'arrel, les tallava per la tija,
i les posava al gerro on buidessin l'aigua de la nit,
la llet de la lluna.

Fotografia: William Eggleston
Esposa als 16

William Eggleston (2)

Abans del color, doncs.
S'ha de començar, saps?
Posa-hi atenció.
La claror ja se'n va
i la vesprada mor.
És tan senzill com vulguis
i, a partir d'aquí, fes
el que et sembli millor;
i no t'ho pensis més,
si per sol o per lluna
t'entabana la sort,
o la peresa et pot
deixar marcat i exhaust
com a béstia impura.

                                 BRG

Resultat d'imatges de william eggleston
Fotografia: William Eggleston
.

William Eggleston (1)

Arreu veig fotos possibles.
                   William Eggleston

Resultat d'imatges de william eggleston
Fotografia: William Eggleston

Subratllats (45)

No imitin el mort
com imiten el poeta.

                      V.F.Khodassievitx (1886-1939)

Subratllats (44)



No en tot principi s'hi amaga ja el final, i sobretot, no sempre es pot veure, de vegades està massa ben amagat.
                                                   Nina Berbèrova (El subratllat és meu. Autobiografia)
                                                   Traducció de Josep M. Güell


Subratllats (43)

Llibertat és la llei que ens duu...
                                      Viatxeslav Felitsiànovitx Khodassievitx (1886-1939)


Nina Berbérova i Khodassievitx, aleshores casats, a Sorrento el 1925

diumenge, 18 de desembre del 2016

Subratllats (42)

Digo aquilo que pode caber neste verso: atravessarei o campo do teu corpo.
                                                                                          Nuno Júdice

Dic allò que hi pot cabre a aquest vers: travessaré el camp del teu cos.

foto de Bartomeu Ribes Guasch.
Fotografia: BRG

dissabte, 10 de desembre del 2016

Fotografia núm.7

Un ull de centre-dreta
et perfila com la més bella.

Tots els dissabtes de desembre
t'estimaria.

Perseguim la vana il·lusió
i és l'entusiasme
una fòrmula
matemàtica
que em du sempre,
cada vegada més,
molt,
molt prop
de tu.

Aquesta fotografia, i
ara escriure't,
és com viure
només de desig que s'esbrava
quan tu camines i a la fi
desapareixes de la meva vida.

Sé qui ets perquè no sé com parar tant
de buscar-te
i no trobar-te
més vegades.

Com
desintegració de la vergonya,
baudelairiana encara,
i havent anat a la carnisseria
on et coneixen i tu els coneixes,
no dic pas amb això que siguis antiga,
sinó ja a punt de passar de moda,
com tot,
i tu passes i potser no tornes,
ni tornaries.

                                       BRG
                                       10-XII-2016



Fotografia: BRG

dijous, 8 de desembre del 2016

Fotografia núm.6

Lluna dalt l'aubercoquer
Fotografia: BRG

Subratllats (41)

Com una xarxa d'artèries i venes que porta sang de l'un a través de l'altre cap al tercer, i finalment cap a les meves pròpies venes. Ens trobem en una mateixa fila que és indestructible si jo no la destrueixo.

Nina Berbèrova
El subratllat és meu / Autobiografia
(Traducció de Josep M. Güell)

Seguda en una cadireta.
Asseguda a una cadireta
Fotografia: Raoul Hausmann

diumenge, 4 de desembre del 2016

Émilie Duquenne (1)

Marcel Broodthaers (1)

Poema de Marcel Broodthaers, amb una il·lustració de Serge Vandercam, del llibre d'artista Minuit, 1960

A la fada negra

A la selva de la música
hi ha un violinet
l'arrel dels arbres

Un silenci s'acaba
al caire d'un fil d'aire
A batre els tambors del rei!

                                                      Marcel Broodthaerts
                                                      Versió catalana: BRG


dissabte, 3 de desembre del 2016

Fotografia núm.4

L'escriptura és unió prèvia de la paraula amb el significat que voldria ser dit i a vegades s'escapa
Fotografia: BRG

divendres, 2 de desembre del 2016

Bronwyn Louw (3)

Le matin ouvre aussi

La tête dépasse ça tourne-tourne   la tête dépasse de l’eau-l’eau   la tête de haut vit seule-seule   la tête peu propre sur lui et moi sur lui grand poids   le savon rentre oui mais l’œil
et l’autre n’en veulent pas non  des cheveux lourds d’eau-d’eau   les cheveux devenus noirs noirs !   leurs en-chemins foncés sur peau mouillée            savon fuit le front en bas ouvrir précautionneusement un œil-messager- tué   les yeux en deviennent rouges-rouges   rouge c’est l’effet pervers du propre


au soir


un dessein sur le sol c’est ce que je sais  le reste est propre et rouge et haut et tournant et dépassant dépasse ma tête-haute.
                                                                                      Bronwyn Louw

EL MATÍ TAMBÉ OBRE
El cap sobresurt això gira-gira   el cap sobresurt de l'aigua-l'aigua   el cap de l'altura viu sol-sol   el cap poc propi sobre ell i jo sobre ell pes gran   el sabó torna a ficar-se sí però l'ull
i l'altre no en volen no de cabells pesants d'aigua-d'aigua   els cabells esdevinguts negres negres! seus a camins enfosquits dalt pell mullada      sabó fugint front en avall obrir amb precaució un ull-missatger-occit    els ulls es tornen vermells-vermells    vermell és l'efecte pervers del que és net
al vespre
un designi al trespol és el que jo sé el restant és net i vermell i alt i girant i sobresortint sobresurt el meu cap per dalt.
                                                                                         B.L.
                                                                                 Versió catalana: BRG
John Baldessari: Dues balenes (amb gent), 2010

Bronwyn Louw (2)

   Wandersome ou quand je mourrai

Je me rentre dans ma peau    Effort des jours empilatoires    enfile s’asseoir.
Je regarde des fenêtres de ma bouche   mes yeux   mon nez   les pores de ma peauT
Ce sac de peau.
Puis la créature qui émoi
Je vais être le monde  mais pas maintenant !
                                                                                   Bronwyn Louw

WANDERSOME O QUAN MORI
Torno a entrar a la meva pell   Esforç dels dies empilatoris   enfila seure
Miro les finestres de la meva boca   els meus ulls   el meu nas   els porus de la meva pell
Aquesta saca de pell
Després la criatura que emociona
Vaig a ser el món   però no ara!
                                                                            B.L.
                                                                     Versió catalana: BRG

Wandersome: combinació de les paraules angleses wander (caminar, errar) i wondersome (ple de meravelles).
Resultat d'imatges de bronwyn louw
Fotografia: Academia.edu

Bronwyn Louw (1)

Une colombe à la place

Colonne vertébrale ma ligne vitale – plus grand espoir surtout que les forets se font rarement attendre. Inhaler et la connaissance décidément inaboutie de sa propre haleine.
A peindre cette échappée, ce vert aussi peu mondain qu’il en deviendrait presque rose.
Plus grand espoir, sinon me berceuse. Bercer l’enferment, l’en moi qui fermente.

Colonne vertébrale dessine ma droite. Si seulement je m’en débarrasais j’aurais une colombe à la place.
                                                                                                       Bronwyn Louw

Un colom a la plaça

Columna vertebral la meva línia vital - esperança més gran sobretot que els boscos rares vegades fan esperar-se. Inhalar i la coneixança decididament indefinida del seu propi alè.
A pintar aquesta escapada, aquest verd tan poc mundà que acabarà sent gairebé rosa.
Més gran esperança, sinó de mi cançó de bressol. Bressolar el tancament, el que en mi en fermenta.
Columna vertebral dibuixa la meva dreta. Si tan sols me'n desembarassés un colom jo en tindria a la plaça.
                                                                                                       B.L.
                                                                                            Versió catalana: BRG
Fotografia: BRG

dimarts, 22 de novembre del 2016

Notes de dietari (63)

El temps és líquid
silenci de la vida:
la paraula estima.

                             BRG
                             22-XI-2016

Fotografia: BRG

dilluns, 21 de novembre del 2016

Toni Roca (3)

KAKÁ

                                                           Parece Platero, mientras suena el ángelus,
                                                           que esta vida nuestra pierde su fuerza cotidiana...
                                                                                      Juan Ramón Jiménez

No marca pels pèls
i Kaká és foragitat del camp
i de la gespa. Èpica de primera
categoria. Estèril pilota que vola
pertot arreu. Xarxa trencada
i a l'àrbitre se li posa cara d'idiota,
pell de polp ferit d'ala.
Doris Day refredada torna humida
als llençols. La veu de Saramago
ara no és pas possible i avui,
contra Corea del Nord, Portugal
se la juga.

                                                Toni Roca
                                                 La dona zebra, el rellotge verd
                                                 Editorial Mediterrània-Eivissa, 2016

Resultat d'imatges de doris day

divendres, 18 de novembre del 2016

Alda Merini (1)

Corpo, ludibrio grigio
con le tue scarlatte voglie,
fino a quando mi imprigionerai?
Anima circonflesa,
circonfusa e incapace,
anima circoncisa,
che fai distesa nel corpo?


Cos, escarni gris
amb els teus desigs escarlata,
fins quan m'empresonaràs?
Ànima circumflexa,
circumfusa i incapaç,
ànima circumcisa,
què fas ajaguda sobre el cos?


                                                 Alda Merini
                                                 Traducció catalana: Nora Albert

dimarts, 15 de novembre del 2016

Notes de dietari (62)

Què desespera
d'esperar que no vinguis
a l'hora morta
de la mar de novembre
que sembla fonda i freda?

                                 BRG
                                 15-XI-2016

Fotografia: BRG

diumenge, 13 de novembre del 2016

Notes de dietari (61)

La paraula s'amaga i ens deixa amb el silenci,
sense necessitat, doblement sols i ofesos.

                                                          BRG
                                                          13-XI-2016

La palabra se esconde y nos deja con el silencio,
sin necesidad, doblemente solos y ofendidos.

                                                       
Fotografia: BRG
                                       

dimarts, 8 de novembre del 2016

Charles Cros (1)

LE HARENG SAUR

Il était un grand mur blanc - nu, nu, nu,
Contre le mur une échelle - haute, haute, haute,
Et, par terre, un areng saur - sec, sec, sec,

Il vient, tenant dans ses mains - sales, sales, sales,
Un marteau lourd, un grand clou - pointu, pointu, pointu,
Un peloton de ficelle - gros, gros, gros,

Alors il monte à l'échelle - haute, haute, haute,
Et plante le clou pointu, - toc, toc, toc,
Tout en haut du grand mur blanc - nu, nu, nu,

Il laisse aller le marteau - qui tombe, qui tombe, qui tombe,
Attache au clou la ficelle - longue, longue, longue,
Et, au bout, le hareng saur - sec, sec, sec,

Il redescend de l'échelle - haute, haute, haute,
L'emporte avec le marteau - lourd, lourd, lourd;
Et puis, il se'n va ailleurs - loin, loin, loin,

Et, depuis, le hareng saur - sec, sec, sec,
Au bout de cette ficelle - longue, longue, longue,
Très lentement se balance - toujours, toujours, toujours,

J'ai composé cette histoire - simple, simple, simple,
Pour mettre en fureur les gens - graves, graves, graves,
Et amuser les enfants - petits, petits, petits.

                                                  Charles Cros

L'ARENG FUMAT

Hi havia una gran paret blanca - nua, nua, nua,
Contra la paret una escala - alta, alta, alta,
I, pel terra, un areng fumat -sec, sec, sec,

Ell ve, tenint dins les seves mans - brutes, brutes, brutes,
Un martell feixuc, un gran clau - punxegut, punxegut, punxegut,
Un cabdell de cordill - gros, gros, gros,

Llavors ell puja l'escala - alta, alta, alta,
I planta el clau punxegut - toc, toc, toc,
Dalt de tot de la gran paret blanca - nua, nua, nua,

Ell deixa anar el martell - que cau, que cau, que cau,
Lliga al clau el cordill - llarg, llarg, llarg,
I, a la punta, l'areng fumat - sec, sec, sec,

I baixa de l'escala - alta, alta, alta,
Se l'emporta amb el martell - feixuc, feixuc, feixuc,
I, després, ell se'n va a un altre lloc - lluny, lluny, lluny,

I, d'ençà, l'areng fumat - sec, sec, sec,
Al cap d'aquest cordill - llarg, llarg, llarg,              
Molt lentament s'hi balanceja - sempre, sempre, sempre,

He compost aquesta història - simple, simple, simple,
Per tal d'emprenyar la gent - greu, greu, greu,
I divertir els infants - petits, petits, petits.

                                                  Ch.C.
                                 Versió catalana: BRG


dilluns, 7 de novembre del 2016

Notes de dietari (60)

On he desat la vida
s'hi perd la meva mort.

                            BRG
                            6-XI-2016

Fotografia: BRG

divendres, 30 de setembre del 2016

Notes de dietari (59)

Nedes sempre.
Ja no nedes mai.
Ara l'aigua és freda
i, si és calenta, qui ho sap?

                                    BRG
                                    30-IX-2016

Marilyn Monroe by Eve Arnold in 1960 on the set of "The Misfits":
Fotografia: Eve Arnold (feta durant el rodatge de The Misfits [Vidas rebeldes], 1961)

dissabte, 27 d’agost del 2016

Subratllats (40)

Sombras abrazan sombras en piscinas y bares.

                                          Pere Gimferrer
                                          La muerte en Beverly Hills
Fotografia: BRG

dissabte, 6 d’agost del 2016

M.Villangómez Llobet (5)

ELS BOSCOS
Les grans i pures soledats dels vents
i del mar, inquietes o encalmades,
a la terra trobem refugiades
dins el bosc de repòs o de laments.
Oh vegetal riquesa, illot que véns
d'uns temps remots i ens dónes alenades
d'estacions primeres, esfondrades,
i encara al nostre cor més vell presents.
Només un carrerany soliu et trenca,
vers la humitat antiga i tardorenca,
i el vent alt de l'hivern entre els cimals,
i ocells pregons i flors primaverals,
i estius bruments amb càlides reïnes,
on guarden dies morts les teranyines.
M.Villangómez Llobet
(Sonets de Balansat)
Fotografia: BRG

divendres, 29 de juliol del 2016

Damià Huguet (1)

GEOMETRIA ANTIGA

De poc ençà, tota la claredat que sobrevola
l'illa és un vel que recompensa amb la seva ombra
tots els desbarats: no fa calor a l'estiu i a l'hivern no plou.
Ales obertes al sol de l'imprevist, la nuesa
d'uns versos escrits amb una tatxeta de ferro rovellat o un guix
al marès de les parets. La confiança provoca
el recel de consentir ones de mar encara més altes,
i que siguin aquestes les que fitin la ruta dels
nous destins. Volada llarga i poques presses.

Un a un, seca la boca i amb tota la mar dels versos, just enfront,
continuam més o manco com abans: tots compromesos amb l'imprevist.

                                                                    Damià Huguet (Campos, 1946-1996)

Fotografia: BRG