dimecres, 28 de febrer del 2018

Subratllats (100)

FEBRER

Timó, fragant silenci, amb aigua a les codines.
Xal tènue de flors
damunt el tronc esquerp d'un ametller.
I la neu a l'obaga, a les feixes més altes.

Blau indecís, creixença de la llum...
Aire llunyà de primavera.

                                Jordi Pàmias

Fotografia: BRG



dimarts, 27 de febrer del 2018

Haikú (16)

I quit shaving
but the eyes that glanced at me
remained in the mirror.

                 Allen Ginsberg

He deixat d'afaitar-me,
però els ulls que me miraven
s'han quedat al mirall.

                     A.G.
(Versió catalana : BRG)


Otto Dix (Autoretrat, 1913)


Subratllats (99)

T’ensenyaran a considerar el teu cos, no com un tot que ets tu mateixa, sinó com si el veiessis des de fora; la visió de tu mateixa et vindrà des dels ulls del mascle que t’observa de fa segles.

                                                Maria Aurèlia Capmany (1918-1991)

Fotografia: Pilar Aymerich

dilluns, 26 de febrer del 2018

Subratllats (98)

    Por supuesto, la mayor confluencia de todas es la que posibilita la existencia de la memoria humana -la memoria humana e individual. La que yo tengo es mi tesoro más preciado, tanto en mi vida como en mi obra de escritora. Aquí, el tiempo es también objeto de la confluencia. La memoria es algo vivo -también la memoria es tránsito. Pero mientras dura su instante, todo lo que se rememora se une y vive, lo viejo y lo nuevo, el pasado y el presente, los vivos y los muertos.
    Tal como se habrá podido ver, soy una escritora procedente de una vida protegida. Una vida protegida puede ser una vida colmada de retos. Y es que todo reto serio surge de dentro.

Eudora Welty
La palabra heredada. Mis inicios como escritora
Montesinos editor, Barcelona, 1988
(Traductor: Miguel Martínez-Lage)

Fotografia: BRG




dilluns, 12 de febrer del 2018

Subratllats (97)

Però no puc deixar de recordar novament, tot i haver-ho fet manta vegada, que em semblen trets renaixentistes, en una època pre-renaixentista, que sigui el traductor de Valeri Màxim, Antoni Canals, home de transició, el qui per primera vegada parli de "llengua valenciana", com a llengua del Regne de València, rere la unificació política i jurídica duta a terme per Pere el Cerimoniós després de la guerra de la Unió; i que el primer a emprar el terme de "llengua mallorquina" com a llengua de tot el regne balear sigui el primer humanista illenc, no pas un simple traductor dels clàssics, Ferran Valentí, el qual, d'altra banda, considerava els vells trobadors provençals com a pertanyents a la mateixa literatura.

                                       Miquel Batllori (El Renaixement i la cultura catalana)




Fotografies; BRG

dimarts, 6 de febrer del 2018

Subratllats (96)

Jo no sabria dir-te fins a quin vent t'estimo
o fins a quin intent de fer-me caure.

                                    Manel Marí

Fotografia; BRG

diumenge, 4 de febrer del 2018

Subratllats (95)

Sobre el aire, volando,
viene una mano herida,
viene una mano sola.
La esperanza o la muerte
es lo que ya está cerca,
sobre el aire volando.
Detrás de los ponientes
surgirán falsos ángeles,
ángeles de exterminio,
en un sueño de plomo.
Sobre el inmenso campo,
asombrado, del mundo,
veréis los nuevos frutos,
en haces apretados.
Un nuevo sol sin noche
lucirá en nuestras frentes,
y refundida luna
guiará nuestros pasos.
Los pájaros de siempre
cantarán la victoria.
Olvidad el cansancio
que en vuestros pechos crece.
La esperanza o la muerte
es lo que ya está cerca,
sobre el aire volando.

                  José Corredor-Matheos

Fotografies: BRG