Notes de dietari (108)

El teu cos és una casa inevitable contra el mur, rere la fosca permanent. Dividit entre tu i jo, només el cim inesborrable, el lent bes mort de cada vòmit. Lluminotècnia ferida, somni, color que ens escup. Voldré omplir-te a poc a poc, amb parsimònia de cendra. El teu cos és el meu membre.

El temps s'ha tallat algunes venes, noctàmbul de por.

La casa esdevé un disbarat, i dóna voltes.

Lectures d'Artaud, sobre el cinema.

Han bombardejat Bengasi, el Mediterrani.

La nit passarà com moltes altres.

Te sentiré aferrada a mi, com un èczema.

Somiarem que Jean Genet ha mort.

BRG

15-16 abril 1986

Notes de dietari (107)

¿Quan coneixes a una persona? ¿Quan comences a entendre com és ben bé una persona?

Notes de dietari (106)

La poesia és (o era) una intenció de canviar de vida.
BRG
9-X-2018

Edward Hicks (1780-1849)
L'arca de Noè (1846)

Subratllats (113)

No puc suportar la imatge d'un llimac arrossegant per accident la seva miserable vida sobre la meva miserable mort, ni la d'agonitzar mastegant fragments de paraules mentre restes de pensaments regalimen pel meu front, visibles, evidents, i els ulls se'm tornen comprensius com els d'una cambrera de bar nocturn. Una setmana més tard, torno a casa.

Eva Baltasar [Permagel]

Fotografia: Hugo Alcol, llorejat amb el Prix Voies Off-Arles 2018

Subratllats (112)

Comprendre el que els altres comprenen pot servir per a posar-los en condicions de comprendre el que comprenen altres grups la gramàtica dels quals ells ignoren.

Umberto Eco [¿Perjudica el públic a la televisió?, 1974]

Fotografia: BRG [Recuperar pel·lícules, sèrie]

Subratllats (111)

No; hay cosas que presentan de sí mismas lo estrictamente necesario para que nos percatemos de que ellas están dentro ocultas.

                                              José Ortega y Gasset [Meditaciones del Quijote]

Fotografia: Miles Aldridge [New Utopias 2]

Notes de dietari (105)

¿On va el poema, els dilluns al matí?

¿Que hi ha ningú que no n'escrigui mai?

Si ella ara torna i passa al meu costat,

¿de què valdran els versos oblidats?

L'amor és recordar la poesia

i que Françoise Hardy se'ns aparegui

com era al 1968,

ara mateix, ara mateix, ja arriba.

Fotografia: Jean-Marie Périer [Françoise Hardy amb un vestit de Paco Rabanne, París, 1968, cortesia Galeria XII]

Notes de dietari (104)

Qui abandona la poesia, ¿deixa de ser humà?

Subratllats (110)

¿Qué es lo que me retiene
en este umbráculo,
donde habitan tan sólo
desvanecidas luces?
¿Qué designio ha guiado
mis pasos hasta aquí,
donde nadie me espera,
pero nada me es
indiferente?
Qué extraña sensación
de que estoy finalmente
en donde debo estar,
donde soy algo más
que sombra de una sombra.
Qué extraña sensación
de que la vida sea
un lento respirar
sin sobresaltos,
a salvo del engaño
de la luz.

José Corredor-Matheos

Fotografia: BRG

Notes de dietari (103)

N'aprens. La lluna surt.
Ets on no hi has de ser.
N'aprens, però: hi ha un tren.
La nit és blava i grisa.
El temps no passa mai.
Una dona, una al·lota,
d'esquena, el cabell llarg,
no espera, és que se'n va,
viu i no pot fugir
de la presó de l'art
on ha estat condemnada.
Tot s'acaba on comença.
i comença on s'acaba,
però això ja ho sabem.

Paul Delvaux [Soledat, 1956]

Versions (7)

Three Dimensions Man Ray

Several small houses Discreetly separated by foliage And the night— Maintaining their several identities By light Which fills the inside of each— Not as masses they stand But as walls Enclosing and excluding Like shawls About little old women— What mystery hides within What curiosity lurks without One the other Knows nothing about. TRES DIMENSIONS Vàries cases petites separades discretament pel fullatge i la nit- mantenint vàries identitats per la llum que n'omple l'interior de cadascuna no com a masses resistents sinó com a murs tancats i exclosos com abrigalls sobre dones velles petitetes- quin misteri s'hi amaga dins quina curiositat n'és a l'aguait sense que una d'elles de les altres  no en sepì res de res. M.R. Versió catalana: BRG Fotografia: BRG

Subratllats (109)

Confesso que tinc complex d'ovella esgarriada. Sense traves, sóc lliure i responsable. Sempre m'ha agradat escoltar els altres, per aprendre'n, tant si era gent exemplar com maliciosa. Les primeres són referents per obrar bé. Les altres, exemple del que un no ha de fer ni ser.

Jean Serra [Intervencions compartides 2010-2017]

Fotografies: BRG

Subratllats (108)

No és pas millor per als homes aconseguir tot el que desitgen.
Heràclit [Fragments, 110]

Ramón Gaya (Naixement de la pintura, 1958

Subratllats (107)

El miracle del món no resideix en tot el que ha desaparegut, sinó en tot el que encara pot trobar aquell que cerca.

                                    Cees Nooteboom [El miracle de Piero della Francesca]

Piero della Francesca [La mort d'Adam (detall)]