Subratllats (111)

No; hay cosas que presentan de sí mismas lo estrictamente necesario para que nos percatemos de que ellas están dentro ocultas.

                                              José Ortega y Gasset [Meditaciones del Quijote]

Fotografia: Miles Aldridge [New Utopias 2]

Notes de dietari (105)

¿On va el poema, els dilluns al matí?

¿Que hi ha ningú que no n'escrigui mai?

Si ella ara torna i passa al meu costat,

¿de què valdran els versos oblidats?

L'amor és recordar la poesia

i que Françoise Hardy se'ns aparegui

com era al 1968,

ara mateix, ara mateix, ja arriba.

Fotografia: Jean-Marie Périer [Françoise Hardy amb un vestit de Paco Rabanne, París, 1968, cortesia Galeria XII]

Notes de dietari (104)

Qui abandona la poesia, ¿deixa de ser humà?

Subratllats (110)

¿Qué es lo que me retiene
en este umbráculo,
donde habitan tan sólo
desvanecidas luces?
¿Qué designio ha guiado
mis pasos hasta aquí,
donde nadie me espera,
pero nada me es
indiferente?
Qué extraña sensación
de que estoy finalmente
en donde debo estar,
donde soy algo más
que sombra de una sombra.
Qué extraña sensación
de que la vida sea
un lento respirar
sin sobresaltos,
a salvo del engaño
de la luz.

José Corredor-Matheos

Fotografia: BRG

Notes de dietari (103)

N'aprens. La lluna surt.
Ets on no hi has de ser.
N'aprens, però: hi ha un tren.
La nit és blava i grisa.
El temps no passa mai.
Una dona, una al·lota,
d'esquena, el cabell llarg,
no espera, és que se'n va,
viu i no pot fugir
de la presó de l'art
on ha estat condemnada.
Tot s'acaba on comença.
i comença on s'acaba,
però això ja ho sabem.

Paul Delvaux [Soledat, 1956]