divendres, 27 de maig del 2016

Jean-Louis Depierris (1)

L'errance touche terre

La pluie le feu le vent
A ton poing se condensent

Le mot ferme le poing

                           Jean-Louis Depierris

El vagareig toca terra

La pluja el foc el vent
Al teu puny s'hi condensen

El mot tanca el puny

                              J-L.D.
                (Versió catalana: BRG)

Artistes palestins converteixen el fum en art
Fotografia: Twfik Gebreel

dimecres, 25 de maig del 2016

Robert Desnos (2)

COUPLETS DE LA RUE SAINT-MARTIN 1942

Je n'aime plus la rue Saint-Martin
Despuis qu'André Platard l'a quittée,
Je n'aime plus la rue Saint-Martin,
Je n'aime rien, pas même le vin.

Je n'aime plus la rue Saint-Martin
Despuis qu'André Platard l'a quittée.
C'est mon ami, c'est mon copain.
Nous patagions la chambre et le pain.
Je n'aime plus la rue Saint-Martin.

C'est mon ami, c'est mon copain.
Il a disparu un matin
Ils l'ont emmené, on ne sait plus rien
On ne l'a plus revu dans la rue Saint-Martin.

Pas la peine d'implorer les saints,
Saints Merri, Jacques, Gervais et Martin,
Pas même Valérien qui se cache sur la colline.
Le temps passe, on ne sait rien.
André Platard a quitté la rue Saint-Martin.

                                           Robert Desnos

COBLES DEL CARRER SANT MARTÍ 1942

Ja no m'agrada el carrer Sant Martí
Des que André Platard l'ha deixat,
Ja no m'agrada el carrer Sant Martí,
Ja no m'agrada res, ni sols el vi.

Ja no m'agrada el carrer Sant Martí
Des que André Platard l'ha deixat.
És el meu amic, és el meu company.
Compartíem la cambra i el pa.
Ja no m'agrada el carrer Sant Martí.

És el meu amic, és el meu company.
Va desaparèixer un matí
Ells se l'endugueren, no se sap res més
No se l'ha tornat a veure al carrer Sant Martí.

No es paga la pena d'implorar els sants,
Sants Mederic, Jaume, Gervasi i Martí,
Tampoc Valerià que s'amaga al puig.
El temps passa, no se sap res.
André Platard ha deixat el carrer Sant Martí.

                                                     R.D.
                                     (Versió catalana: BRG)

desnos
Última fotografia que es conserva de Robert Desnos feta al camp de concentració nazi de Terezin on hi moriria pocs dies després de ser alliberat el camp per l'exèrcit soviètic, el 8 de juny de 1945, malalt de tifus.

dimarts, 24 de maig del 2016

Notes de dietari (57)

Els amants al cel roig.
La paraula allitada
i el silenci escampat.
Animal volador
pel desig que embriaga.
Queda el poble molt lluny,
allà baix, té, unes flors!

                               BRG

Marc Chagall (Les Amants au ciel rouge, 1950)

dimarts, 17 de maig del 2016

Notes de dietari (56)

L'exclòs de la paraula no té casa.

                                             BRG
                                             17-V-2016

Fotografia: Raoul Hausmann
Porxo d'una casa prop de Sant Antoni, 1936

diumenge, 15 de maig del 2016

Notes de dietari (55)

Passejarem a la fi per on abans mai no hi havíem passejat i serà bona passejada.

                                                                                                         BRG
                                                                                                         15-V-2016

Man Ray (Passejada, 1916)

dijous, 5 de maig del 2016

M.Villangómez Llobet (4)

CANÇÓ DEL MOMENT ETERN

Com la flor blava, groga, blanca,
com la rosella el mes de maig:
així cabells, pit, galtes, braços,
a l'aire nou, extasiat.

Aquest aire lleu que us envolta
neix del meu clos, us ve a cercar.
És recent com la fulla verda,
sou noves com la meva mà,
com la meva veu que es desperta,
com un desig ric de cap any.

Això ja passava als vells boscos,
però ho acabem d'oblidar.
També jo sóc un bosc antic
on de sobte se sent un cant,
una cantadissa d'ocells,
entre l'aspror de l'ert brancam.

Això passarà dins mil segles;
jo ho sé, perquè sóc immortal.
Ara que us veig, els anys no moren.
Eterns ocells primaverals.
Sempre nous llavis, descloent-se,
i aquest desig renovellat.

La mort s'amaga rere l'aire,
enllà de l'aire i els seus camps.
Quan sobre el silenci s'escoltin
ocells... Si la rosella de maig...

                                    M.Villangómez Llobet

CANCIÓN DEL MOMENTO ETERNO

Como la flor azul, amarilla, blanca,
como la amapola el mes de mayo:
así cabellos, pecho, mejillas, brazos,
al aire nuevo, extasiado.

Este aire leve que os rodea
nace de mi recinto, os viene a buscar.
Es reciente como la hoja verde,
sois nuevas como mi mano,
como mi voz que se despierta,
como un deseo rico de ningún año.

Esto ya pasaba en los viejos bosques,
pero lo acabamos de olvidar.
También yo soy un bosque antiguo
donde de repente se oye un canto,
un canturreo de pájaros,
entre la aspereza del yerto ramaje.

Esto pasará dentro de mil siglos:
yo lo sé, porqué soy inmortal.
Ahora que os veo, los años no mueren.
Eternos pájaros primaverales.
Siempre nuevos labios, abriéndose,
y este deseo renovado.

La muerte se esconde tras el aire,
más allá del aire y sus campos.
Cuando sobre el silencio se oigan
pájaros... Si la amapola de mayo...

                                                 M.V.LL
                               (Versió castellana: BRG)





dimarts, 3 de maig del 2016

Notes de dietari (54)

Escriure és una tornada enrere.
T'has hagut d'aturar i pensar una mica què fas o què faries.
Esborres, primer que res, i revises el que dus amagat com a instància de la por, i que no es vegi gaire, si pugués ser.
Que no signifiquen cap somni, les paraules, que resideixen on un desig les va guardar, perquè representessin el que volien significar i així acompanyar-nos, alguna vegada, com una dona improbable, parenta llunyana d'aquella Bilbao de Bigas Luna, fermada, penjada, retratada per un fotògraf japonés que es diu Nobuyoshi Araki, sota el títol de "67 tornada enrere (nº 159)", l'any 2007; fotografia que podem veure gràcies  a la cortesia de la galeria Taka Ishii.

Fotografia: Nobuyoshi Araki