Jacques Prévert (4)

Le travail comme le vin
a besoin de se reposer

                             Jacques Prévert

El treball com el vi
té necessitat de repòs

Fotografia: Robert Doisneau

Jacques Prévert (3)

Tout ça n'existe pas
je veux que tu m'aimes
et que tu n'aimes que moi
mais je veux que les autres t'aiment
et que tu te refuses à elles
à cause de moi

                                     Jacques Prévert

Tot això no existeix
jo vull que m'estimis
i que sols m'estimis a mi
però vull que els altres t'estimin
i que tu els rebutgis
per culpa meva

Gérard Fromanger
Cos a cos, blau, Paris-Siena, 2003-2006
Sèrie damunt davall
Col·lecció Centre Pompidou
Fotografia: Philippe Migeat

Notes de dietari (50)

Tot és molt negre de tan blanc com és.
Respecta l'art que ressegueix la vida
per tal d'aprendre a viure-la i morir.
Abans d'aquest moment no em trobaràs
i dubto molt de ser capaç de ser-hi
en el moment exacte que tu arribis.
Les coses han quedat com les deixàrem
i no n'afegirem de noves, cap.

                                              BRG
                                              25-II-2016

Estudi de Paul Klee a la Bauhaus, Weimar, 1925

Bhagavad Gita (1)

Invisibles són tots els éssers abans de néixer i després de la mort són invisibles també. Són visibles entre dos invisibles. Per què en aquesta veritat trobes dolor?

                                                                      Bhagavad Gita
                                                                      2.28
                               Traducció d'Elisabet Abeyà, sobre la versió anglesa de Joan Mascaró

Francis Bacon (Van Gogh udolant a la carretera, 1955)

Subratllats (30)

L'objecte de la poesia és la vida, i el món, aquesta existència terrenal nostra mig coneguda, mig desconeguda.

                                                   Joseba Sarrionandia
                                                   (Jo no sóc d'aquí)

                             Traducció de Maria Colera Intxausti i Ainara Munt Ojanguren

Fotografia: Polikarpo Elosegi
(en blanc i negre l'original i la colorejada és d'Eztiphoto)

Subratllats (29)

Sabem molt bé que, per fins que siguin els lligams que nuen, per exemple, la poesia lírica amb la societat que l'ha engendrada, aquests lligams, per bé que invisibles, subsistiran sempre, almenys sota l'aspecte de la "vida humana" a què tota societat, en darrer terme, es veu obligada a reduir-se.

                                                                                    Josep Ferrater Mora
                                                                                    (Una mica de tot)

Miquel Barceló (Gimferrer, 2010)

Subratllats (28)

(Aquest poema és un límit,
però no el final.)

                           Joan Brossa
                           Guanyo, però no ric

Antoni Tàpies (Sinuós, 2010)

Subratllats (27)

  De un reloj se oía
compasado el péndulo,
y de algunos cirios
el chisporroteo.

                 Gustavo Adolfo Bècquer (1836-1870)

"Concert d'espectres" (1860), dibuix de Gustavo Adolfo Bécquer.
Àlbum de Julia Espín. Biblioteca Nacional (Madrid)

Orides Fontela (1)

ESFINGE

Não há perguntas. Selvagem

o silêncio cresce, difícil.

                              Orides Fontela

ESFINX

No hi ha preguntes. Salvatge

el silenci creix, difícil.

                                      O.F.

                                  (Versió catalana: BRG)

Waltercio Caldas (Com funciona la màquina fotogràfica, 1997)

Subratlllats (26)

Per a certes malures, el millor remei és el que ens recomana l'antiga saviesa popular: escampar la boira.

                                                                       Josep Ferrater Mora

                                                                       (Una mica de tot)

Fotografia: Jack Spencer (Gent platjera, 2009)

Archie Randolph Ammons (3)

                            some people say some things are
sacred and others secular and some say everything
is sacred or everything is secular:

                                                 Archie Randolph Ammons

                             algú diu que algunes coses són
sagrades i algunes altres seculars i algú diu que tot
és sagrad o que tot és secular:

Fotografia: BRG

Notes de dietari (49)

Et vares perdre.
Tu mai no saps on pares.
Demà, com ara.

                            BRG
                            14-II-2016

Fotografia: Chargesheimer (Sense títol, 1950)

Subratllats (25)

En una ocasión se pidió a los alumnos que describieran a Jesús, y una niña dijo que era un hombre frágil y afable, una representación de la que el señor Hope discrepó, aduciendo que por ser hijo de carpintero debía de tener fuerza suficiente para volcar las mesas de los mercaderes en el templo; y Louis pensó que por una vez al frágil y afable señor Hope no le faltaba razón.

                                                                                      Jonathan Franzen
                                                                                      Movimiento fuerte
                                                                                      Traductor: Luis Murillo Fort

Fotografia: Catherine Opie (Jonhatan, 2012)

Heinrich Böll (2)

Había doce de estas frases, gritadas por el ateo dentro de la iglesia y después de cada una de ellas ponía: silencio.

                                                                Heinrich Böll
                                                      Los silencios del doctor Murke y otras sátiras
                                                      Traductora: Carmen Ituarte

Fotografia: Chargesheimer (Heinrich Böll, 1957)

Heinrich Böll (1)

En aquell temps jo era tímid, quietó, un xicot llarg i esprimatxat, i ningú no semblava saber ni tan sols sospitar res del llop que jo portava a dins.

                                                                            Heinrich Böll

                                                                            El pa dels anys joves

                                                                            Traducció de Carme Serrallonga

Fotografia: Chargesheimer (Heinrich Böll, 1957

Blaise Cendrars (3)

Ma danse

Platon n’accorde pas droit de cité au poète 
Juif errant
Don Juan métaphysique
Les amis, les proches
Tu n’as plus de coutumes et pas encore d’habitudes
Il faut échapper à la tyrannie des revues
Littérature
Vie pauvre
Orgueil déplacé
Masque
La femme, la danse que Nietzsche a voulu nous apprendre à danser
La femme
Mais l’ironie ?

Va-et-vient continuel
Vagabondage spécial
Tous les hommes, tous les pays
C’est ainsi que tu n’es plus à charge
Tu ne te fais plus sentir...

Je suis un monsieur qui en des express fabuleux traverse les toujours mêmes Europes et regarde découragé par la portière
Le paysage ne m’intéresse plus
Mais la danse du paysage
La danse du paysage
Danse-paysage
Paritatitata
Je tout-tourne

                      Blaise Cendrars

                      (Février 1914)

El meu ball

Plató no li concedeix el dret de ciutadania al poeta

Jueu errant

Don Juan metafísic

Els amics, els més pròxims

Ja no tens costums i encara no tens hàbits

Cal escapar-ne de la tirania de les revistes

Literatura

Vida pobre

Orgull desplaçat

Màscara

La dona, el ball que Nietzsche va voler ensenyar-nos a ballar

La dona

Però i la ironia?

Va-i-ve continu

Vagabundeig especial

Tots els homes, tots els països

És així com ni ets una càrrega

No et deixes sentir més...

Jo sóc un senyor que amb els expressos fabulosos en travessa les sempre

mateixes Europes i mira desencoratjat per la portella

El paisatge no m'interessa gens

Però el ball del paisatge

El ball del paisatge

Ball-paisatge

Paritatitatà

Hi dono voltes

                              B.C.

                              (Febrer 1914)

                              (Versió catalana: BRG)

Fotografia: Chargesheimer (Al bar/Parella besant-se, Colònia, 1956)

Ezra Pound (2)

Say that you do no work

          and that you will live forever.

                            Ezra Pound

Digues que no treballes

            i que viuràs sempre.

Imatge: Zbigniew Libera

Subratllats (24)

From Ash Wednesday

Although I do not hope to turn again
Although I do not hope
Although I do not hope to turn

                                         T.S.Eliot

De Dimecres de Cendra

Encara que no tinc esperança de tornar una altra vegada
Encara que no tinc esperança
Encara que no tinc esperança de tornar

                                                        Fotografies: BRG

Archie Randolph Ammons (2)

this is just a poem with a job to do:

                                  Archie Randolph Ammons (1926-2001)

això és precisament un poema amb feina per fer:

Fotografia: Edward Muybridge (Locomoció animal, dona nua allitant-se, 1887)

Jorge Eduardo Eielson (1)

On no és prop
tu hi viatges
res hi poses
i ho devores
sembles l'altre
i fas por
de color
ni se sap
lligues nus
amb la mà
desfermada
cordes mescles
pintes versos
no hi ha mort.

                      BRG

Pintura de Jorge Eduardo Eielson (1924-2006)

Antonin Artaud

Odio i abomino com a covard tot ésser que pot suportar de viure sense abans haver trencat de valor i d'essència amb un organisme, sigui individual, sigui unitari o totalitari ja constituït.

                                                                      Antonin Artaud
                                      (versió catalana de Josep Palau i Fabre)

Fotografia: Denise Colomb (Antonin Artaud, 1947)

Walter Benjamin (8)

La cámara se empequeñece cada vez más, cada vez está más dispuesta a fijar imágenes fugaces y secretas cuyo shock suspende en quien las contempla el mecanismo de asociación. En este momento debe intervenir la leyenda, que incorpora a la fotografía en la literaturización de todas las relaciones de la vida, y sin la cual toda construcción fotográfica se queda en aproximaciones. No en balde se ha comparado ciertas fotos de Atget con las de un lugar del crimen. ¿Pero no es cada rincón de nuestras ciudades un lugar del crimen?; ¿no es un criminal cada transeúnte? ¿No debe el fotógrafo —descendiente del augur y del arúspice— descubrir la culpa en sus imágenes y señalar al culpable? «No el que ignore la escritura, sino el que ignore la fotografía», se ha dicho, «será el analfabeto del futuro». ¿Pero es que no es menos analfabeto un fotógrafo que no sabe leer sus propias imágenes? ¿No se convertirá la leyenda en uno de los componentes esenciales de las fotos?

                                                                                  Walter Benjamin

                                                                                   Pequeña historia de la fotografía

                                                                                   Traductor: Jesús Aguirre

Fotografia: Eugène Atget 

Walter Benjamin (7)

Cuanto más honda se hace la crisis del actual orden social, cuanto más rígidamente se enfrentan cada uno de sus momentos entre sí en una contraposición muerta, tanto más se convierte lo creativo —variante según su más profunda esencia, cuyo padre es la contradicción y la imitación su madre— en un fetiche cuyos rasgos sólo deben su vida al cambio de iluminación de la moda.

                                                                          Walter Benjamin

                                                                          Pequeña historia de la fotografía

                                                                          Traductor: Jesús Aguirre

Fotografia: Joseph Nicéphore Nièpce (Primera fotografia, des de la seva finestra, 1826)

Walter Benjamin (6)

¿Pero qué es propiamente el aura? Una trama muy particular de espacio y tiempo: irrepetible aparición de una lejanía, por cerca que ésta pueda estar.

                                                                   Walter Banjamin
                                                                   Pequeña historia de la fotografía
                                                                   Traductor: Jesús Aguirre

Fotografies: Eugène Atget

Walter Benjamin (5)

Fue entonces cuando surgieron aquellos estudios con sus cortinones y sus palmeras, sus tapices y sus caballetes, a medio camino entre la ejecución y la representación, entre la cámara de tortura y el salón del trono, de los cuales aporta un testimonio conmovedor una foto temprana de Kafka. En una especie de paisaje de jardín invernal está en ella un muchacho de aproximadamente seis años de edad embutido en un traje infantil, diríamos que humillante, sobrecargado de pasamanerías. Colas de palmeras se alzan pasmadas en el fondo. Y como si se tratase de hacer aún más sofocantes, más bochornosos esos trópicos almohadonados, lleva el modelo en la mano izquierda un sombrero sobremanera grande, con ala ancha, tal el de los españoles. Desde luego que Kafka desaparecería en semejante escenificación, si sus ojos inconmensurablemente tristes no dominasen ese paisaje que de antemano les ha sido determinado.

                                                              Walter Benjamin

                                                      Pequeña historia de la fotografía

                                                      Traductor: Jesús Aguirre

Notes de dietari (48)

Saber què busques no és saber.
Saber què busques no és saber res.
Afegir no sempre és millor que treure.

                                                  BRG
                                                  7-II-2016

Fotografia: Robert Frank (Cotxe)

Walter Benjamin (4)

0 echémosle una ojeada a la imagen de Dauthendey el fotógrafo, el padre del poeta, en tiempos de su matrimonio con aquella mujer a la que un día, poco después del nacimiento de su sexto hijo, encontró en el dormitorio de su casa de Moscú con las venas abiertas. La vemos junto a él que parece sostenerla; pero su mirada pasa por encima de él y se clava, como absorbiéndola, en una lejanía plagada de desgracias. Si hemos ahondado lo bastante en una de estas fotografías, nos percataremos de lo mucho que también en ellas se tocan los extremos: la técnica más exacta puede dar a sus productos un valor mágico que una imagen pintada ya nunca poseerá para nosotros.

                                                                                       Walter Benjamin

                                                                                       Pequeña historia de la fotografía

                                                                                       Traductor: Jesús Aguirre

Subratllats (23)

Ens han fet muts, però nostres pupil·les
s'han avesat a foradar la fosca
del paper i del ressò de les paraules,
i encar més: ja et trepanen l'epidermis
indiferent i freda... Quin abisme
s'obre llavors, oculta en la disfressa
del pedreny secular i, ensems, de l'hora!:
artèries, tendons, llàgrimes foses
en l'ebullició de la sang nova
i vella, de tothom i del teu ventre
de mascle fecundat per l'infortuni.

                                           Llorenç Moyà (Binissalem, 1916 # Palma, 1981)
                                           (Hispania Citerior)

Nos han hecho mudos, pero nuestras pupilas
se han acostumbrado a agujerear la oscuridad
del papel y del resón de las palabras,
y todavía más: ya te trepanan la epidermis
indiferente y fría... ¡Qué abismo
se abre entonces, oculto en el disfraz
del pedernal secular y, al mismo tiempo, de la hora!:
arterias, tendones, lágrimas fundidas
en la ebullición de la sangre nueva
y vieja, de todos y de tu vientre
de macho fecundado por el infortunio.

Fotografia: Harold Feinstein (Netejador de finestres&Vol de coloms, golfes del carrer 23. Ciutat de Nova York, 1972)

Subratllats (22)

LO FATAL

                                                       A René Pérez

   Dichoso el árbol que es apenas sensitivo,
y más la piedra dura, porque ésta ya no siente,
pues no hay dolor más grande que el dolor de ser vivo,
ni mayor pesadumbre que la vida consciente.
  Ser, y no saber nada, y ser sin rumbo cierto,
y el temor de haber sido y un futuro terror...
Y el espanto seguro de estar mañana muerto,
y sufrir por la vida y por la sombra y por
  lo que no conocemos y apenas sospechamos,
y la carne que tienta con sus frescos racimos
y la tumba que aguarda con sus fúnebres ramos,
¡y no saber adónde vamos
ni de dónde venimos...!

                     Rubén Darío (Metapa, Nicaragua, 18-I-1867 # León, Nicaragua, 6-II-1916)

Fotografia: ABC (Rubén Darío, agonitzant, era febrer del 1916)

Notes de dietari (47)

Em quedo de braços creuats
la vida no passa de pressa
ni se'n va mai a poc a poc
la soledat és companyia
que vol fer-li el silenci als mots
i no sap no vol expressar-se
la mort encara no serveix.

                                      BRG

Me quedo de brazos cruzados
la vida no pasa deprisa
ni se va nunca poco a poco
la soledad es compañía
que quiere hacerle el silencio a las palabras
y no sabe no quiere expresarse
la muerte todavía no sirve.

Wifredo Lam (Figura, 1939)

Subratllats (21)

Por allí se pasea el intelectual que ha vendido o regalado todos sus libros, porque nada se aprende al margen de la observación de uno mismo y de lo circundante. Por allí se remueve, como si se amasara a sí mismo, el arquitecto promesa que ha descubierto un lenguaje bisilábico y algo gutural con el que expresa su desacuerdo. Y allí está el expertto en comics y el experto en cultura de la imagen y el más experto que nadie en Antonio Machín (un economista que va disfrazado de Robespierre y prepara un excelente steak tartare) y los expertos en expertas y las expertas en expertos. Creo que esta vanguardia cada vez lee menos.

                                                      Manuel Vázquez Montalbán 

Fotografia: Gerd Ludwig (Sleeping Car, Beatrice Street. 2012)

Dora Maar

Mut i a la gàbia
jo mateix era
aquest que sóc:
la mirava a ella.

Fotografia: Man Ray (Dora Maar)

Miquel Àngel Riera (2)

    A voltes,
el miracle
ens espera
dret,
com un arbre que creix
cap a fer-nos ombra.

                              Miquel Àngel Riera
                              (Biografia)

    A veces,
el milagro
nos espera
levantado,
como un árbol que crece
para darnos sombra.

Fotografia: Zeke Berman (Verso, 2000)

Subratllats (20)

La mort d'estar per casa clava agulles
a les espatlles de l'hotel Welcome:
els ascensors de bosses de la boira
pugen i baixen plens de déus antics.

                                         Pere Gimferrer
                                         (El castell de la puresa)

La muerte de estar por casa clava agujas
a las espaldas del hotel Welcome:
los ascensores de bolsas de la niebla
suben y bajan llenos de dioses antiguos.

Fotografia: Eugeni Forcano

Annabell Manjarrés Freyle (1)

Ya no me leo el tarot

El espejismo del medio día

me demostró

que el bailarín sofocado,

solo era la humedad.

Y en el sopor de la tarde pude ver

el rostro de quienes

se disfrazaron de Dios y me conjugaron.

Les manifesté mi ignorancia

como única verdad,

y me convertí

en una creyente de pacotilla.

Arruiné todas las predicciones

quemando las cartas,

de tanto barajarlas al azar.

Tomé un puñado de arena…

lo arrojé al mar.

Y la arena fue mi destino

y el mar la nada.

No tiene caso para una criatura de cristal

ver más allá de la noche.

No tiene caso.

Las espadas que me despedazaron

yacen en el suelo  con mi sangre primigenia.

Una mujer ajena

es la sangre que me circula con su perfume metálico,

con su oxígeno de manantial que

no supo nombrar a las cosas.

Ya no me leo el tarot, es cierto,

porque se me hizo

destino todo aquello que quise,

junto a la suma

de palabras sueltas que

proferí irresponsable.

De lejos fueron llegando

los espejos que me agotaron

abordándome con el instante,

y sin embargo,

de la verdad del instante

no tuve más

que

existencia.

                         Annabell Manjarrés Freyle

JA NO EM LLEGEIXO EL TAROT

El miratge del migdia

em va demostrar

que el ballarí sufocant,

sols era la humitat.

I en el sopor de la tarda vaig poder veure-hi

el rostre dels qui 

es disfressaren de Déu i em conjugaren.

Vaig manifestar-los la meva ignorància

com a única veritat,

i vaig esdevenir

una creient de pacotilla.

Vaig arruïnar totes les prediccions

cremant les cartes,

de tant de barallar-les a l'atzar.

Vaig agafar un grapat d'arena...

vaig llençar-lo a la mar.

I l'arena va ser el meu destí

i la mar el no res.

No fa al cas per a una criatura de cristall

de veure-hi més enllà de la nit.

No fa al cas.

Les espases que m'esbocinaren

jeuen al sòl amb la meva sang primigènia.

Una dona aliena

és la sang que em circula amb el seu perfum metàl·lic,

amb el seu oxígen de gorg que

no va saber anomenar les coses.

Ja no em llegeixo el tarot, és cert,

perquè se'm va fer 

destí tot allò que vaig voler,

junt amb la suma de paraules soltes que

vaig proferir irresponsable.

De lluny anaren arribant

els miralls que m'esgotaren

escometent-me amb l'instant,

i tanmateix,

de la veritat de l'instant

no en vaig tenir més

que

existència.

                                A.M.F.

                  (Versió catalana: BRG)

Fotografia: Irving Penn, La lectora del tarot (Jean Patchett&Bridget Tichenor), Nova York, 1949