a prop de pressa tornes
a tu t'ho dic cent voltes
obsev que sembles morta
a l'aire intens de sempre
i el cop sembla carícia
la roba es mulla nua
insecte de l'arena
els actes del silenci
l'anar enrere i tornar
cap a endavant o fondre's
la ventosa que ens xucla
crepuscle a un caló d'ombres
t'estim i així t'oblid.
BRG
1-VII-2017
 |
| Antoni Tàpies (Al món obrim els ulls, litografia sobre planxa de zinc, 2008) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada