No puc suportar la imatge d'un llimac arrossegant per accident la seva miserable vida sobre la meva miserable mort, ni la d'agonitzar mastegant fragments de paraules mentre restes de pensaments regalimen pel meu front, visibles, evidents, i els ulls se'm tornen comprensius com els d'una cambrera de bar nocturn. Una setmana més tard, torno a casa.
Eva Baltasar [Permagel]
 |
| Fotografia: Hugo Alcol, llorejat amb el Prix Voies Off-Arles 2018 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada