Se'n va la passa de la tarda.
Tu hi ets i de sobte no hi ets.
Te sé de poc mirar-te i veure't,
i, en canvi, ara te veig no sent-hi.
És bo que un núvol se separi
de la taca blava del cel
per on s'hi pot volar i buidar-se
de les entranyes de l'amor
i de les servituds anòmales.
Descrec de la paraula amb ales,
però m'admira la foscor
que compon amb rectangles negres
la pregonesa del desig
i el llamp que crida el bell silenci.