divendres, 29 de juliol de 2016

Damià Huguet (1)

GEOMETRIA ANTIGA

De poc ençà, tota la claredat que sobrevola
l'illa és un vel que recompensa amb la seva ombra
tots els desbarats: no fa calor a l'estiu i a l'hivern no plou.
Ales obertes al sol de l'imprevist, la nuesa
d'uns versos escrits amb una tatxeta de ferro rovellat o un guix
al marès de les parets. La confiança provoca
el recel de consentir ones de mar encara més altes,
i que siguin aquestes les que fitin la ruta dels
nous destins. Volada llarga i poques presses.

Un a un, seca la boca i amb tota la mar dels versos, just enfront,
continuam més o manco com abans: tots compromesos amb l'imprevist.

                                                                    Damià Huguet (Campos, 1946-1996)

Fotografia: BRG

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada