dissabte, 6 d’agost de 2016

M.Villangómez Llobet (5)

ELS BOSCOS
Les grans i pures soledats dels vents
i del mar, inquietes o encalmades,
a la terra trobem refugiades
dins el bosc de repòs o de laments.
Oh vegetal riquesa, illot que véns
d'uns temps remots i ens dónes alenades
d'estacions primeres, esfondrades,
i encara al nostre cor més vell presents.
Només un carrerany soliu et trenca,
vers la humitat antiga i tardorenca,
i el vent alt de l'hivern entre els cimals,
i ocells pregons i flors primaverals,
i estius bruments amb càlides reïnes,
on guarden dies morts les teranyines.
M.Villangómez Llobet
(Sonets de Balansat)
Fotografia: BRG

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada