madrileny,
fa tres anys,
amb bambú
mai abstracte,
sempre groc,
i amb granera
de peluix
que és ós panda,
potser un flam
mandarí,
molt dolcet;
la tortura
del comerç,
a tothora,
del poema,
no té preu?
Li pos comes,
per si cal
respirar
i que Mao
no s'acosti,
reviscut,
a la vella,
gran muralla
que se cau.
Visca l'opi
i l'arròs!
Beu-te el te,
que refreda!
Mori el drac
que ens distreu
de la lluita!
BRG
4-III-2017
 |
| Fotografia: BRG |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada