El que no s'ha fet mai.
Les coses grans, petites.
La bellesa perduda.
Tot és avorriment.
Seguir sent on s'està.
Dominar algun dolor.
Les paraules, saber-les;
i el silenci infiltrat.
Matemàtica vida,
unificada mort,
la ressurrecció.
Encara la tristesa
de l'art m'alegrarà.
BRG
Eivissa, 1-XII-2018
Jan Cremer (Tornado cel negre, 1961) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada