de palpar el teu genoll amb una mà tendra,
com de cotó-en-pèl enramat,
mentre amb l'altra, impúdicament, anava
ofegant tot el coratge del cul superb.
Aixecaves un crit tènue de protesta
i evidenciaves que la teua carn
no havia espaordit els coloms del tacte.
Des del genoll et clavava els dits
dins una mar de seda i cames
que exultava la ferida de l'amor.
Sense paor a l'infern on feia via,
talment un nou Tirant,
allargava peus i mans entre
la serra del desig, per tal de filar
en vida les randes del paradís.
Lluís Alpera (1938-2018)
 |
| Fotografia: BRG |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada