¿On va el poema, els dilluns al matí?
¿Que hi ha ningú que no n'escrigui mai?
Si ella ara torna i passa al meu costat,
¿de què valdran els versos oblidats?
L'amor és recordar la poesia
i que Françoise Hardy se'ns aparegui
com era al 1968,
ara mateix, ara mateix, ja arriba.
| Fotografia: Jean-Marie Périer [Françoise Hardy amb un vestit de Paco Rabanne, París, 1968, cortesia Galeria XII] |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada