Ets on no hi has de ser.
N'aprens, però: hi ha un tren.
La nit és blava i grisa.
El temps no passa mai.
Una dona, una al·lota,
d'esquena, el cabell llarg,
no espera, és que se'n va,
viu i no pot fugir
de la presó de l'art
on ha estat condemnada.
Tot s'acaba on comença.
i comença on s'acaba,
però això ja ho sabem.
 |
| Paul Delvaux [Soledat, 1956] |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada