dimarts, 10 de març del 2015

Poemes priapeus (2)

43

Velle quid hanc dicas, quamuis sim ligneus, hastam,
   oscula dat medio ai qua puella mihi?
Augure non opus est: "In me, mihi credite", dixit,
   "utetur ueris usibus hasta rudis."

                                                          Anonymus

43

¿Per què diries que vol aquesta llança, malgrat que sóc
de fusta, la noia que em besa al bell mig de les cames?
No cal cap àugur: "Dins meu, creieu-me", va dir ella,
"empraré aquesta rude llança com si fos de veritat."

                                                          Anònim
                                                          (Traducció de Victòria Bescós i Josep M. Hidalgo)

Il·lustració de Sheila Alvarado apareguda al diari Perú.21

dilluns, 9 de març del 2015

Notes de dietari (10)

El riu o la dona
que espera nedar
problema vigent
a les seves aigües
molt desiguals
una altra vegada
mai són les mateixes
et mira i tu mors
i no podrà ser
perquè el riu canvia
i la dona més
i l'home la mira
i neda després
s'hi ofega i en neix.

                               BRG
                               7-III-2015

Fotografia: Sofia Loren - la meravigliosa

diumenge, 8 de març del 2015

Vicent Andrés Estellés (3)

sí, sóc covard, sóc molt covard, immensament covard: no m'has
     ferit. no m'has ofés en dir-m'ho. sóc molt covard. tinc
molta por, una por obscura, confusa, i necessite ara, com mai,
     l'amor acariciador de la meua esposa. em sé molt
vell, molt trist, molt covard i molt brut, abandonat pels déus
     ara que més els necessite, com també necessite els meus pares
i els meus amics. escric açò amb els ulls plens de llàgrimes. perquè
     plore. plore sovint. cau un altre dia, arriba una altra nit
del meu exili, un fred, us demane pietat. us demane perdó. us
     demane que pregueu als déus en els quals vull creure per
qui desafià els déus i la moral amb la seua molt dissoluta vida.
     puja la lluna com un extermini i em trobe sol, abandonat, però
despert, a la meua molt miserable màrfega. no sent res.

                                                                      Vicent Andrés Estellés
                                                                      Exili d'Ovidi

Fotografia: Pedro Vizcaíno Pina ( Constanţa, Romania)

divendres, 6 de març del 2015

Allen Ginsberg (1)

I AM NOT

I'm not a lesbian screaming in the basement strapped
to a leather spiderweb
I'm not a Rockefeller heart attacked in the paramour bed
with pans off
I'm not a radical Stanlisnist intellectual fairy
not a man antisemitic Rabbi with black hat white beard & dirty fingernails
not the San Francisco jail cell poet beaten by minions
of yeallow police New Year's eve
not Gregory Corso Orpheus Maudit of these States
not yet a schoolteacher with marvelous salary
I'm not anyone I know
in fact I'm only here for 80 years
St. Clement's Church, March 7, 1983
                                                                                  Allen Ginsberg

NO SÓC

No sóc una lesbiana xisclant a l'estret soterrani
dins una teranyina de cuir
No sóc un Rockefeller amb angina de pit al llit adúlter
sense pantalons
No sóc un radical Stalinista fada intel·lectual
no un Rabí antisemita amb barret negre barba blanca & ungles dels dits brutes
no el poeta a qui han pegat a la cel·la de la presó de San Francisco els galifardeus
de la podrida policia la vigília de Cap d'Any
no Gregory Corso Orfeu Maleït d'aquests Estats
no encara un professor amb meravellós salari
No sóc pas algú a qui conegui
de fet Jo només sóc aquí per a 80 anys

Esglèsia de St. Clement's, 7 de març de 1983

                                                                                    Allen Ginsberg
                                                                                    (Versió catalana: BRG)


Allen Ginsberg 1980 (Fotografia: Jan Herman)

Notes de dietari (9)

La memòria a voltes sembla que se n'ha anat cap a Oceania
i jo de tu no ho discutiria
ni tractaria
de buscar-la
o, pitjor encara,
de trobar-me-la
a la cara
de la cara
que se'm veu
quan dic quelcom sobre això
que no sé molt bé
exactament
què
és
ni
per
què
ho
estic
dient
ara
mateix
o ja fa una estona
i ni me n'adonava.
                              BRG
                              7-III-2015

Henri Matisse: Memòria d'Oceania, 1953

Notes de dietari (8)

FINAL DE QUADERN

Com desespera
la faç teva estimada
només escrita
a l'oblit del poema
que mai mai mai llegeixes.

                                           BRG
                                           21-III-2012


Fotografia: sunsetparadiso


dijous, 5 de març del 2015

Notes de dietari (7)

L'amor més tendre
i un llit de fades
tot dolçament romput
Ens submergim en les
aigües més clares

                             BRG
                             15-X-1979

Paul Eluard , L’hystérie, c. 1928