dimecres, 5 d’abril de 2017

M.Villangómez Llobet (7)

CASTELL DE L'ESPERIT
Pensava en Carlemany...
Una altra volta -idea o força- s'estenia
un do comú, de més al cor els vents.
Podia néixer Catalunya,
avançar així mateix cap a migjorn,
i vents de tramuntana arrossegar
cap a l'illa l'estol de presa. Mossegaven
les naus un cantó illenc, per l'esvoranc buidant-se
tot el cos palpitant així vençut.
La llengua dels guerrers i mariners portava
l'empelt del nou, esbocinat llatí.
Podem somiar Europa arran del mar,
Europa de tants mars i tantes costes,
creació de l'aigua i l'esperit.
Pensava en Carles Quint i en les muralles
imperials, encara dretes,
damunt l'ona potents, vella armadura
de pedra per a tota una ciutat...
La ciutat mira al nord. Així des d'Àfrica
ho establiren d'antuvi, vigilants
de cara a l'enemic. Ara l'esguard
és d'amistat i d'esperança.
També bufaren vents estranys a Grècia,
país de litorals i d'aventura,
on tota Europa s'augurava.
Des del límit dubtós amb més ardència
podem triar-nos fe, cant i bandera.
Dels nostres puigs estimo més l'obac,
més humit i boscós. girat al fred,
als nòrdics golfs i a l'ampla idea
articulada, com d'un cel plujós
damunt els verds, entrellaçats països.
I vosaltres, més rossos viatgers,
podeu escollir el caire del migdia,
front i pit vers un sol que entre la boira
s'enyora, vers la sal i la palmera.
Davallen de la neu els rius, s'eixamplen
per l'oceà penínsules, les illes
encara cerquen mar i no s'obliden...
La magrana i l'oliva abasten Europa
amb l'avet prop del llac. La nostra llengua
pot dir amb les altres una inquietud
i un somni, sense obrir aquesta abraçada
lenta al paisatge assolellat,
a aquests costums, a la petita pàtria.
Ens cal només pronunciar unió
i llibertat, com una vella empresa
o com una exigència tota nova.
Pensava en Oceànides, Ponents,
i en un fort edifici treballat
del qual els fonaments veiem dintre les aigües.
M.Villangómez Llobet

foto de Bartomeu Ribes Guasch.
Fotografia: BRG

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada