Ho endevinem bé.
Ho anem sabent, crec.
Pessimisme enterc.
Optimisme i art
contra veritats
que exploten com bombes,
perquè Mart i Venus
no s'abracin ja
com abans ho feien.
Què podrà passar?
Ni traç del silenci
de l'antiguitat.
Ni velles notícies
de l'amor que fou
contrari a la mort,
simple joc, prudència,
bellesa imprudent.
Ni paraules d'odi,
ni les ombres mortes
als museus del món.
Perpetuïtat
significarà
regrés on no hi siguis,
i ho saps, al Parnàs,
i en va a la recerca
dels colors perduts
que pintà Mantegna.
BRG
24-XI-2017
 |
| Andrea Mantegna (El Parnàs, 1497) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada