Mirava com els ulls es fixen en algun pensament que ja no hi és.
Hi ha el que no sé i tanmateix se m'apareix: no són visions, ni al·lucinacions, ni somnis, ni malsons.
¿Es pot pensar amb la mirada que se'ns perd en allò que ja hem mirat?
La mirada és el passat i l'anunci del que ve ni s'endevina.
Crec que voldria repetir la vida amb els sentits que són com la feina que no sempre es voldria haver hagut de fer i no s'ha fet.
Què?
Què miraré?
BRG
26-XI-2017
Baccio della Porta - Fra Bartolomeo o Fra Bartolommeo di Pagholo(1472-1517) [Estudi d'arbres i dos rebrots] |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada