1
Traïts
i tristos
torpedinem
la nit
i l'home.
2
No pensem que desapareixeríem,
i té la forma petita, molt rossa.
No pensem, quan el desig apareix,
"si tan content estaves. per què escrius?"
Totes les paraules ho diuen tot.
3
Pintada la paraula
que rebrega la boca
abans de la besada
que no em vares donar.
Pintada la carícia
que somia el mugró
del teu pit que no dorm
mentre jo el vaig xuclant.
Pintada la mirada
invisible que em fas
a mesura que el temps
ja no corre endavant
ja no torna endarrere.
BRG
27-VII-2010/30-XII-2017
Fotografies: BRG (Collage, 2017) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada