divendres, 3 d’abril de 2015

Luis Rosales (1)

A Jesucristo N. S., muerto en la cruz para salvarnos

Casi en las manos sosteniendo el brío,
desprendido y yacente el cuerpo santo
deshabitado está, ¡no alzad el llanto!
Ya tiene luz la rosa y gozo el río.
La muerte confirmó su señorío
sobre la carne del Señor y, en tanto,
si es sombra sana su mortal quebranto,
ya está el tiempo parado, Cristo mío;
ya está el tiempo en el mar y está cumplida
la noche en la mirada redentora
que vió la luz mirando el firmamento,
¡y volverá el pecado con la vida,
y clavada en la cruz está la Aurora
ya inútil al abrazo y leve al viento!

                                          Luis Rosales (Granada, 31-V-1910 # Madrid, 24-X-1992)

A Jesucrist N. S., mort a la creu per a salvar-nos

Gairebé a les mans aguantant l'empenta,
despreniment jacent aquell cos sant
que és el deshabitat, ploreu, no tant!
Ja té la rosa llum i goig el riu.
La mort va confirmar el seu senyoriu
sobre la carn del Senyor nostre i, mentre,
si és ombra sana el seu mortal cruixit
ja el temps és ben parat, aquest Crist meu;
el temps ja és a la mar i és ben cumplida
la nit a la mirada redemptora
que llum va veure mirant firmament,
i tornarà el pecat cap a la vida,
i clavada a la creu on hi és l'Aurora,
ja a l'abraçada inútil, lleu al vent!

                                                      L.R.
                                                      (Versió catalana: BRG)

La Crucifixió
Pedro de Campaña (Pieter Kempeneer, 1503-1580)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada