Com el cap vers el son amb delectança
es vincla, abandonat sobre el coixí,
també una tarda en pau pot oferir
un dolç repòs al pelegrí que avança,
i més si abril ordena la mudança
del temps, i tot té un eco cristal·lí,
i ha plogut una mica, i el cor fi
de l'aire cap al goig va orientant-se.
Com un somni feliç, van tal vegada
les hores esmunyint-se... Ens redrecem,
de sobte, amb la profunda mossegada
de l'angoixa. Volem que la ferida
sols sigui un somni, i despertar! I veiem,
als llampecs del dolor, nua, la vida.
M.Villangómez Llobet
(Sonets de Balansat)
 |
| Fotografies: BRG |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada