divendres, 15 de maig de 2015

Joaquim Ruyra (1)

LA RATA-PINYADA

Com parracs de paraigua puntejats i amb branilles,
ses ales estrambòtiques voleien per l'espai,
amb unes giragonses que semblen ésser filles
d'un atzar que fluctua sens norma prendre mai.
Dels altres fills de l'aire no té el llinatge gai,
ans, pel seu, s'aproxima més als llops i a les guilles,
i amb tot i no ésser objecte de terror ni d'esglai,
la miren amb basarda les ànimes senzilles.

Els murris la percacen amb maligna fal·lera
i, si l'hauen, l'occeiexen amb una mort cruel.
Jo, en canvi, me la miro com sirventa fidel,
de la qual sols s'obira la mà negra i feinera
que va i ve i dóna voltes, àgil i escarrassera,
neteja que neteja la lluerna del cel.

                                                         Joaquim Ruyra

Fotografia: www.berkeleseyside.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada