Annorum V seruus
Inspexi lucem, subito quae erepta est mihi.
Ita neque domino liquit e me gaudia percipere
nec me scire quid natus forem.
Un nen esclau, de cinc anys
He contemplat la llum, i tot d'una m'ha estat
arrabassada. Així doncs, ni al meu amo no li ha
estat permès de rebre de mi motius de goig, ni a
mi de saber per què vaig néixer.
Perennia
Poesia epigràfica llatina
Mònica Miró Vinaixa
TRISTIA
L'art dels adéus he estudiat a posta
en les nocturnes queixes descofades.
Els bous remuguen, l'espera s'allarga,
de les rondes de nit l'última hora.
D'aquesta nit dels galls respecto el ritu,
quan, amb el pes a coll dels tràngols del camí,
els ulls emplorallats miraven lluny
i es barrejaven plors de dona i cants de muses.
¿Qui pot saber davant del mot adéu
quina separació ens espera?
Els esgarips del gall ¿què pronostiquen
quan a l'Acròpoli es cala foc?
I a l'alba d'una nova vida,
quan al tancat, mandrós, remuga el bou,
¿per què en els murs de la ciutat el gall,
herald d'aquesta nova vida, bat les ales?
I a mi m'encanta de la filatura l'ús,
passades fa la llançadora, brunz el fus.
Mira: com plomissol de cigne ve
volant descalça ja a l'encontre Dèlia!
Oh, de la nostra vida míser fonament,
que pobra que és la llengua de la joia!
Tot fou antany, tot es repetirà de nou,
i dolç ens és tan sols l'instant del reconeixement.
Que sigui així: una translúcida figura
hi ha estesa en un platet d'argila immaculat
com l'estirada pell d'un esquirol;
una noia la cera contempla, acotada.
L'Erebos grec no podem pas endevinar.
Per a les dones cera, per als homes bronze.
Només a les batalles el destí trobem nosaltres;
a elles, els és dat morir preveient el futur.
1918
Óssip Mandelstam
Traducció de Jaume Creus
 |
| Fotografies: BRG |
