dijous, 24 de desembre de 2015

Gerard Vergés/François Villon (1)

Quan és Nadal envien els notaris
targes postals amb neu i purpurina.
Quan és Nadal, del vent viuen els llops.*                       110
Teníem fam, i amable era la lloba.
Penso en les vuit mamelles de la lloba,
penso en l'alè nutrici de la lloba,
penso en l'ombra rogenca de la lloba.*


110. Hi ha uns versos de François Villon que diuen:

                   Sur le Noël, morte saison,
                   que les loupes se vivent du vent.


  Al mateix poema -"La lais"- Villon fa testament, recurs tot sovint emprat per ell com a matèria poètica, alhora divertida i amarga. També Ròmul, potser influenciat pel poema de Villon, escriu un breu esborrany de legat. Ròmul havia traduït, temps enrere, bona part de l'obra de Villon. Heus ací la

                    BALADA DELS PROVERBIS

         Tant grata la cabra, que jeu malament;
         tant va el càntir a l'aigua que es clivella, un dia,
         tant s'escalfa el ferro que es posa roent,
         tant el pica el mall que el ferro es revincla,
         tant pesa i val l'home com és estimat,
         tant l'home s'allunya que tothom l'oblida,
         tant dolent és l'home com és desdenyat,
         tant Nadal s'invoca que Nadal arriba.

         Tant i tant parlem que ens contradiem,
         tant val bona fama com mercè adquirida,
         tant es pot prometre que tot s'ho enduu el vent,
         tant prega la veu que és la veu oïda;
         tant més vols la cosa que més has buscat,
         tant com l'has cercada l'has aconseguida,
         tant l'has ignorada com menys singular,
         tant Nadal s'invoca que Nadal arriba.

         Tant s'estima un gos que se l'alimenta,
         tant la cançó corre que tothom l'ha dita,
         tant la fruit es guarda que de cucs s'emplena,
         tant bateu la plaça que l'heu conquerida;
         tant hom es retarda que falla l'empresa,
         tant hom s'adelera que perd la partida,
         tant fort abracem que ofeguem la presa,
         tant Nadal s'invoca que Nadal arriba.

         Tant gran és l'escarni que ja ni riem,
         tant has malgastat que no tens camisa,
         tan franc es pot ésser que tot es malmet,
         tant més val dar cent que prometre mília;
         tant s'estima Déu que l'Esglèsia neix,
         de tant que heu donat, manllevar us caldria;
         tant bufa la brisa que es transforma en vent,
         tant Nadal s'invoca que Nadal arriba.

                         Tramesa al Príncep

         Tant temps viu el boig que espavila el cap,
         tant d'enllà se'n torna com enllà ha fet via,
         tant l'han castigat que ja n'està fart,
         tant Nadal s'invoca que Nadal arriba.

                                                                       Gerard Vergés
                                                                       L'ombra rogenca de la lloba
                                                                       Poesia completa 1982-2014



Giotto
Nadal
Capella dels Scrovegni o de l'Arena, Pàdua
1304-1306

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada