Una paraula viva, una fosca espurna
d'aire i vent. L'àguila penetrant,
possiblement el teu cos, i una maror
forta de cases i pobles.
Dona de la mar, serpent
vital, equilibrant el gest
i les onades del vi.
Impossibles tardes de cinema al carrer
de la vila -fes ara mateix un trèmol
homenatge al silenci-. Podria tornar
a estimar els pits i els anells, el
rellotge trencat, la fuita nerviosa
del restaurant... Però ets aquí per
un rar, imprecís detall de la Primavera.
El llarg viatge, el teatre buit, les
maletes llunyanes.
Torna, amor.
El vaixell i
la mar inicien
la premonició més
agra.
Toni Roca (Acteó)
Del teu cos interior (crònica de l'amor i de la misèria)
Edicions Ítaca, Eivissa, 1980
Fotografia: The New Indian Express |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada