Notes de dietari (102)

Un cavall de raça:
la traducció
del pensament ebri
abans de la fosca;
desvestir la dona
que guarda el secret
de la nostra vida,
de la nostra mort.

BRG
30-XII-2018

Mariette Lydis (Un cavall de raça, 1948)

Subratllats (106)

Poesia, i no la millor, consumida fins a la nàusea.
Cees Nooteboom [El cavaller ha mort]

Fotogafia; BRG

Notes de dietari (101)

L'autoretrat és un límit
que ajuda a no tenir por
durant abans i després
de l'instant que se'n diu mai.
No serveix i sí serveix,
de què val si no val res
que un altre sigui com jo
i ni tan sols se n'adoni.

Subratllats (105)

Atac de cordes i orgue em provocava
de palpar el teu genoll amb una mà tendra,
com de cotó-en-pèl enramat,
mentre amb l'altra, impúdicament, anava
ofegant tot el coratge del cul superb.
Aixecaves un crit tènue de protesta
i evidenciaves que la teua carn
no havia espaordit els coloms del tacte.
Des del genoll et clavava els dits
dins una mar de seda i cames
que exultava la ferida de l'amor.
Sense paor a l'infern on feia via,
talment un nou Tirant,
allargava peus i mans entre
la serra del desig, per tal de filar
en vida les randes del paradís.

                               Lluís Alpera (1938-2018)

Fotografia: BRG

Notes de dietari (100)

Ignorar que ens oblidam. Repassar totes les llistes. Endevinar i no romandre, mai ve, mai, a la mateixa parada de trens que xoquen, o que voldrien xocar. Ho he perdut tot i, de sobte, en girar sense avisar, tu apareixes i em coneixes, tal com era i tal com som. ¿Hi havies de ser?

BRG
12-XII-2018

Subratllats (104)

Un món tan llunyà per la dificultat com el de la poesia de sobte s'apropa i sento de seguida que m'està canviant la vida.

                                                          Joan Margarit

                                            [Per tenir casa cal guanyar la guerra]

Fotografia: BRG

Notes de dietari (99)

El temps aturat, fals.
El que no s'ha fet mai.
Les coses grans, petites.
La bellesa perduda.
Tot és avorriment.
Seguir sent on s'està.
Dominar algun dolor.
Les paraules, saber-les;
i el silenci infiltrat.
Matemàtica vida,
unificada mort,
la ressurrecció.
Encara la tristesa
de l'art m'alegrarà.

BRG
Eivissa, 1-XII-2018

Jan Cremer (Tornado cel negre, 1961)

Solpost

El temps té un centre
de dies que, quan passen,
encara tornen.

Fotografia: BRG

Notes de dietari (98)

POEMA I PROVA

Si neixes, sempre és diumenge;
i nedes cap a setembre,
endarrere l'aigua és verda,
amb tristesa i soledat.
El propòsit, mai no el saps.
L'endevinança, t'espanta.
I el miracle pren mesures,
acòlit segur amb les ombres
que un refugi t'ofereixen
enmig de la tempestat.
Poema i prova s'assemblen.
Res no pot significar
allò que l'oblit destrossa
quan l'amor gemega en va.

BRG

Fotografia: BRG [Recuperant pel·lícules de Iasujiro Ozu]

Subratllats (103)

Tampoc allí hi havia fotos de resurreccions.
                                       Janet Frame [Un àngel a la meua taula]

Fotografia: BRG

Versions (6)

OÙ ES-TU?

Où es-tu :

qui?

Sous la lampe, entourée de noir, je te dispose : En deux dimensions Du noir tombe

Sous les ongles, comme une poussière : Image sans épaisseur voix sans épaisseur

La terre

qui

i te frotte

Le monde

dont plus rien ne te sépare

Sous la lampe, dans la nuit, entouré de noir, contre la porte.

                                     Jacques Roubaud

ON ETS?

On ets:

qui?

Sota la llàntia, rodejada de negre, t'hi pos: en dues dimensions el negre cau

Sota les ungles, com una polsina: Imatge sense gruix veu sense gruix

La terra

que

t'estova

El món

del qual ja res te'n separa

Sota la llàntia, a la nit, rodejat de negre, contra la porta.

J.R.

Versió catalana: BRG

Georges Inness (L'arc de Sant Martí, 1878)

Versions (5)

POINT VACILLANT

Te retournant sans masse aucune sans diiïkulté aucune lente vers le point vacillant du doute de tout.

Je ne t'ai pas sauvée de la nuit difficile.

Tu ne dors pas séparée de moi étroite et séparée de moi.

Tu es entièrement indemne spirituellement et entièrement.

Indemne mais par poignées.

Et la grâce difficile des nuages te pénètre par le golfe de toits entre les deux fenêtres.

Et c'est moi maintenant qui me tourne.

Dans la nuit borgne sous la masse cyclope d'une lune vacillante.

Vers le point familier du doute de tout.

                                              Jacques Roubaud

PUNT VACIL·LANT

Fent-te girar sense cap massa sense cap dificultat lenta cap al punt vacil·lant de l'absolut dubte.

No vaig salvar-te de la nit difícil.

No dorms separada de mi estricta i separada de mi.

Ets completament indemne espiritualment i completament.

Indemne però a mans plenes.

I la difícil gràcia dels núvols et penetra pel golf del sostre entre les dues finestres.

I ara sóc jo qui em giro.

Dins la nit bòrnia sota la massa ciclòpia d'una lluna vacil·lant.

Cap al punt familiar de l'absolut dubte.

J.R.

Versió catalana: BRG

Fotografia: BRG

Subratllats (102)

I cannot choose to be or not to be.

                         Ray Bradbury

No puc triar ser o no ser.

Fotografia: BRG

Haikú (18)

LLINDA

Que em doni forma
la veu! Jo sóc l'esclava
de la paraula.

                     Carles Torner
                     [Viure després]

Fotografia: BRG

Subratllats (101)

   Dibuixar és mirar, examinar l'estructura de les aparences. Un dibuix d'un arbre no mostra un arbre, sinó un arbre mirat. Mentre que la visió d'un arbre es registra quasi instantàniament, l'examen de la visió d'un arbre (un arbre mirat) no solament dura minuts o hores en comptes d'una fracció de segon, sinó que  també implica molta experiència prèvia de mirar, prové d'aquesta experiència, i s'hi refereix. En l'instant de la visió d'un arbre s'estableix una experiència vital. És per això que l'acte de dibuixar rebutja el procés de desaparició i proposa la simultaneïtat d'una multitud de moments.

                                                                         John Berger 

                                                                         Sobre el dibuix 

                                                                         (Viena Edicions, Barcelona, 2016)

                                                                         Traducció de Marta Pera Cucurell

Fotografia: BRG

Haikú (17)

The madman
emerges from the movies:
the street at lunchtime.

             Allen Ginsberg

L'orat
prové de les pel·lícules:
el carrer a l'hora del berenar.

              A.G.
(Versió catalana : BRG)

Andy Warhol (Elvis triple, 1964)

Versions

WALL WRITING

Nothing less than nothing.

In the night that comes
from nothing,
for no one in the night
that does not come.

And what stands at the edge of whiteness,
invisible
in the eye of the one who speaks.

Or a word.

Come from nowhere
in the night
of the one does not come.

Or the whiteness of a word,
scratched
into the wall.

                        Paul Auster

ESCRITA PARET

Menys no-res que no-res.

A la nit que ve
del no-res,
per a ningú a la nit
que no ve.

I el que s'aguanta al fil de la blancor,
invisible
a l'ull d'aquell que parla.

O una paraula.

Venir d'enlloc
a la nit
d'aquell que no ve.

O la blancor d'una paraula,
arrapada
a la paret.

P.A.
(Versió catgalana: BRG)

Fotografies: BRG

Subratllats (100)

FEBRER

Timó, fragant silenci, amb aigua a les codines.
Xal tènue de flors
damunt el tronc esquerp d'un ametller.
I la neu a l'obaga, a les feixes més altes.

Blau indecís, creixença de la llum...
Aire llunyà de primavera.

                                Jordi Pàmias

Fotografia: BRG

Haikú (16)

I quit shaving
but the eyes that glanced at me
remained in the mirror.

                 Allen Ginsberg

He deixat d'afaitar-me,
però els ulls que me miraven
s'han quedat al mirall.

                     A.G.
(Versió catalana : BRG)

Otto Dix (Autoretrat, 1913)

Subratllats (99)

T’ensenyaran a considerar el teu cos, no com un tot que ets tu mateixa, sinó com si el veiessis des de fora; la visió de tu mateixa et vindrà des dels ulls del mascle que t’observa de fa segles.

                                                Maria Aurèlia Capmany (1918-1991)

Fotografia: Pilar Aymerich

Subratllats (98)

    Por supuesto, la mayor confluencia de todas es la que posibilita la existencia de la memoria humana -la memoria humana e individual. La que yo tengo es mi tesoro más preciado, tanto en mi vida como en mi obra de escritora. Aquí, el tiempo es también objeto de la confluencia. La memoria es algo vivo -también la memoria es tránsito. Pero mientras dura su instante, todo lo que se rememora se une y vive, lo viejo y lo nuevo, el pasado y el presente, los vivos y los muertos.

    Tal como se habrá podido ver, soy una escritora procedente de una vida protegida. Una vida protegida puede ser una vida colmada de retos. Y es que todo reto serio surge de dentro.

Eudora Welty

La palabra heredada. Mis inicios como escritora

Montesinos editor, Barcelona, 1988

(Traductor: Miguel Martínez-Lage)

Fotografia: BRG

Subratllats (97)

Però no puc deixar de recordar novament, tot i haver-ho fet manta vegada, que em semblen trets renaixentistes, en una època pre-renaixentista, que sigui el traductor de Valeri Màxim, Antoni Canals, home de transició, el qui per primera vegada parli de "llengua valenciana", com a llengua del Regne de València, rere la unificació política i jurídica duta a terme per Pere el Cerimoniós després de la guerra de la Unió; i que el primer a emprar el terme de "llengua mallorquina" com a llengua de tot el regne balear sigui el primer humanista illenc, no pas un simple traductor dels clàssics, Ferran Valentí, el qual, d'altra banda, considerava els vells trobadors provençals com a pertanyents a la mateixa literatura.

                                       Miquel Batllori (El Renaixement i la cultura catalana)

Fotografies; BRG

Subratllats (96)

Jo no sabria dir-te fins a quin vent t'estimo
o fins a quin intent de fer-me caure.

                                    Manel Marí

Fotografia; BRG

Subratllats (95)

Sobre el aire, volando,
viene una mano herida,
viene una mano sola.
La esperanza o la muerte
es lo que ya está cerca,
sobre el aire volando.
Detrás de los ponientes
surgirán falsos ángeles,
ángeles de exterminio,
en un sueño de plomo.
Sobre el inmenso campo,
asombrado, del mundo,
veréis los nuevos frutos,
en haces apretados.
Un nuevo sol sin noche
lucirá en nuestras frentes,
y refundida luna
guiará nuestros pasos.
Los pájaros de siempre
cantarán la victoria.
Olvidad el cansancio
que en vuestros pechos crece.
La esperanza o la muerte
es lo que ya está cerca,
sobre el aire volando.

                  José Corredor-Matheos

Fotografies: BRG

Subratllats (94)

MIRALL

Com cendrosos bombarders abatuts en fosca lluita, un a un cauen els mots i esdevenen inservible ferralla fumejant damunt l'ermàs. El mirall i tu sols en la nit absoluta, cara a cara, sense trampa ni pietat o paraules. Quin mot pronunciaries? Només els ulls, l'esguard fitorador que el mirall et retorna. En la nit absoluta. No goses ni trencar-lo.

                                                                              Josep M. Llompart

                                                                              (Jerusalem)

Fotografia: BRG

Subratllats (93)

Algú pensa que la misèria és un bé a compartir
amb la resta de la humanitat com una mena
d'oferiment o sacrifici que té del ritual
de cada dia obligada cerimònia.

                                        Toni Roca
                                        (Gener)

Fotografia: Stephen Shore (NewYork, New York, 19/V/2017)

Haikú (15)

My mother's ghost:
the first thing I found
in the living room.

         Allen Ginsberg

El fantasma de la meva mare:
la primera cosa que vaig trobar
a la sala d'estar.

              A.G.
(Versió catalana : BRG)

Fotografia : James Friedman (Mamà)

Notes de dietari (97)

DES DEL FOSC

Ets resposable de les teues paraules
i el teu silenci te delata més que elles.

                                        BRG
                                        13-IX-2016

Fotografies: BRG

Notes de dietari (96)

BARBARA KRUGER

El poema no pensa que el poeta l'escriurà.
El pensament és anterior a la pensada i ni s'hi assembla.
El centre de la circumferència s'ha apetitat.
Aquest no-res, aquest successiu comitent que és el temps.
Què recordes d'abans de conèixer-me i per què ho recordes?
L'amor és el col·lapse o la pintura.
Entre tu i jo hi ha la diferència que ens fa desesperar.
Actuar o que actuï la mirada que voldria manar sobre tot.
Decidiré no tornar a fer res a canvi d'algun entusiasme.
Procuraré la vida dels altres a un hotel de silencis subterranis.
El forat regressa en va a què les rates se n'escapin.
Dia de Sant Antoni del dimoni
i canvi ineficaç de la possibilitat massa abstracta i, per tant, sobrera, grollera, mentidera del que fou la veritat a un paradís ben terrenal.

BRG, 17-I-2018

Notes de dietari (95)

Pocs raigs de sol, la seva pell,
el goig considerat com a art
durant un temps que era improbable,
la passa endavant se'n va enrere,
recordes com témer i esperes
que la bellesa sigui certa
i no sols peça de museu
and she never will be all mine.

                               BRG
                               16-I-2018

Fotografia: Berenice Abbott (Edna St. Vincent Millay, 1925)

Subratllats (92)

-Et j'ai dit ce que je voulais!

                  Arthur Rimbaud

-I vaig dir el que volia!

Fotografia: David Wojnarowicz (Arthur Rimbaud a Nova York, 1978-1979)

Subratllats (91)

tot acceptant la vergonya
de qui veu el seu reflex
al mirall d'uns altres ulls
hi ha el mal sabor de boca
d'un túnel sense sortida
d'un miracle inexistent
a les parets esfondrades
davant les quals només resta
reafirmar el curtcircuit
que t'esgarrapa la carn

                   Ismael Pelegrí i Pons
                   (De l'animal que s'imposa)

Huma Bhabha (Sense títol, 2010)

Subratllats (90)

L'ego inflat i nodrit és el pitjor enemic
que hi pot haver de l'ànima, perquè crea una imatge
idealitzada i falsa d'un mateix. És inic,
deixa a qui li fa cas un greu desavantatge
per ser feliç. L'únic remei és el coratge
de fer-li passar gana i, sense planye'l gens,
deixuplinar-lo amb fuetades inclements.

                                 Salvador Oliva
                                 (Epístoles a Josep Carner)

Johann Heinrich Füssli (La reina de les fades, 1793)

Subratllats (89)

Vaig gratar fort amb les ungles però ja no hi havia temps: era de nit i era la dièresi més alta de la paraula traïció.

                                                            Maria Cabrera Callís (I vaig ser un nen)

Gentile da Fabriano (Adoració dels Mags, 1423)

Subratllts (88)

Vam aprendre a aprofitar els moments en què teníem el cervell prou distret per no impedir el suïcidi.

Sara Bailac (Platonismes)

William McGregor Paxton (Deixant l'estudi, 1912)