dissabte, 11 de febrer de 2017

Notes de dietari (76)

Hi havia una ombra que desapareix,
de sobte, per alguna rara causa
que, és evident, no ens interessa gens
saber-la ni coneixe'n el destí.
Abans no és ara. L'ombra són les ombres.
Si tot desapareix, per què m'estim les ombres?
Parlar en plural o en singular, què importa?
Vivim d'entendre les paraules retratades
a partir de la nostra solitud germana.
Les ombres no érem mai nosaltres sense els altres.
Ha estat la vida una continuació
d'allò que arriba des d'una fondària
que finalment també desapareix
i torna a començar des del principi.
                                          BRG, 11-II-2017

foto de Bartomeu Ribes Guasch.
Fotografia : BRG

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada