dimecres, 1 de febrer del 2017

Philippe Jaccottet (35)

PRIÈRE ENTRE LA NUIT ET LE JOUR

A l'heure vague où les fantômes en grand nombre se pressent contre les fenêtres, ameutés par une hésitation entre le jour et l'ombre et menaçant de leurs murmures
la clarté,
un homme prie : à ses côtés est étendue
la 1res belle guerrière désarmée et nue ;
non loin repose l'héritier de leurs batailles,
il tient le
Temps serré dans sa main comme paille.
«
Une prière dite dans la crainte, difficile à exaucer, surtout sans secours du dehors; une prière dans l'ébranlement des villes, dans la fin de la guerre, dans l'afflux des
morts :
pour que l'aurore, avec sa tendresse tenace, pour que l'entrée de la lumière au ras des monts, comme elle éloigne la lune légère, efface ma propre fable, et de son feu
voile mon nom. »
                                             Philippe Jaccottet

PREGÀRIA ENTRE LA NIT I EL DIA

A l'hora vaga on les fantasmes en gran nombre s'acuiten contra les finestres, avalotades per una indecisió entre el dia i la fosca, i amenaçant amb murmuris la claredat,
un home prega : al seu costat hi ha estesa
la més bella guerrera desarmada i nua;
no lluny hi reposa l'hereu de les seves batalles,
que du el temps prement-lo dins la seva mà com palla.
"Una pregària dita des del temor, difícil d'atorgar, sobretot sense auxili exterior; una pregària per la batzegada de les ciutats, pel final de la guerra, per l'afluència dels morts: per tal que l'aurora, amb la seva tendresa tenaç, per tal que l'entrada de la llum arran de les muntanyes, com allunya la lluna lleugera, així esborri la meva pròpia faula i 
amb el seu foc 
veli el meu nom ."
                                                   Ph.J.
                                        (Versió catalana : BRG)
foto de Bartomeu Ribes Guasch.
Fotografia: BRG

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada