Tot seguit acaba sent sempre diumenge.
La línia recta és com sembla perquè suma el no res i continua fins a Grècia i més enllà.
Les explicacions, els càlculs i la banalitat d'ara mateix no desfiguren l'amor d'abans considerat com una allau i potser com un premi del tot ben merescut.
I, tanmateix, què esperarem d'esborrar allò ja escrit a condició d'haver de tornar-ho a escriure sempre, sempre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada