et perfila com la més bella.
Tots els dissabtes de desembre
t'estimaria.
Perseguim la vana il·lusió
i és l'entusiasme
una fòrmula
matemàtica
que em du sempre,
cada vegada més,
molt,
molt prop
de tu.
Aquesta fotografia, i
ara escriure't,
és com viure
només de desig que s'esbrava
quan tu camines i a la fi
desapareixes de la meva vida.
Sé qui ets perquè no sé com parar tant
de buscar-te
i no trobar-te
més vegades.
Com
desintegració de la vergonya,
baudelairiana encara,
i havent anat a la carnisseria
on et coneixen i tu els coneixes,
no dic pas amb això que siguis antiga,
sinó ja a punt de passar de moda,
com tot,
i tu passes i potser no tornes,
ni tornaries.
BRG
10-XII-2016
 |
| Fotografia: BRG |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada