Oh gran frisament
lluent!
S'acluca l'esguard,
covard...
Ja gosa sortir
el bri,
i va en l'aire dolç
la pols
que fa, tortejant,
un cant.
Damunt el més pur
futur
que, encara, enterrat,
s'esbat,
jo petjo camins
divins,
oh dia roent
de vent,
oh núvol espars
de març!
Josep Carner
 |
| Fotografia: BRG |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada