I no m'ha servit de res, a mi, que he fet broma, certament, però sense cometre cap delicte, d'haver jugat més amb les Muses que amb la vida. Després d'haver suportat una multitud de perills per mar i per terra, em posseeix el Pontos, abrusat per un fred incessant. I jo, que vaig defugir sempre tota mena d'afers, i que vaig néixer per a la seguretat de l'oci, feble i incapaç d'aguantar les fatigues, ara en pateixo les més extremes; i no m'han pogut perdre ni els mars privats de ports, ni els camins divergents. El meu coratge ha estat suficient per fer front a les desgràcies; perquè el meu cos ha agafat forces d'aquest meu coratge per suportar el que amb prou feines és suportable. Mentre era arrossegat a l'atzar pel mar i la terra, trampejava amb la fatiga, el neguit i el cor atribolat; ara que ha acabat el camí i han cessat els afanys del viatge, i que he arribat al país del meu càstig, no faig altra cosa que plorar, i el devessall que raja dels meus ulls no és menys abundant que l'aigua que raja de la neu que es fon a la primavera.
Ovidi
Tristes, Libre tercer, Elegia II (fragment)
Traducció de Ferran Aguilera Puentes
 |
| Faye Dunaway, a Bonnie and Clyde (1967), d'Artur Penn |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada