La terra és l'eina
i són vives les ratlles de la vida.
Més que no pas terra, terregada:
carbonets, guixos, grafits, tintes
que ens ensenderen, com uns colors,
com una pintura que els fóssim,
just per allà on el seu dibuix ens pren.
No té pas l'obra una mesura humana.
Tots fem part com pigments
de la visió terrestre i ens té la terra
en obrament, en obratge,
tan convertits en la seva manera de viure,
que, en tot això, potser comprendre és obeir,
una determinada manera d'obeir.
Perejaume
Obreda
Edicions 62 * Empúries
Barcelona, 2003
Fotografia: BRG |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada