Notes de dietari (3)

¿Y si la muerte es la muerte,

qué será de los poetas

y de las cosas dormidas 

que ya nadie las recuerda?

Federico García Lorca

Partia la bellesa, partida i mai meitat.

L'oblit, cap a endavant, la mort que puja al cel

i després baixa, sola, descontroladament.

Dolor en la calma eterna de l'estimat

desig perdut: jo, sóc? Restar, la soledat,

enemiga i callada dins nostre, al fons.

No podré confessar mai la veritat trista.

No sabré mai què vull: l'amor, basarda, eclipsi;

les paraules que no m'has dit mai ni jo a tu.

Desolada alegria, repetida la fi

del que, sent desesper, no serà, no va ser

                      [companyia].

                                                       BRG

                                                       4-I-2011

Properci i Cíntia a Tivoli, oli d'Auguste Jean Baptiste Vinchon pintat l'any 1815