Jo visc només des del dia que et vaig
temptar els pits i les cuixes al cine
-el Metropol: ho recorde ben bé-
i vaig sentir, agraïda, una mà
que vacil·lant també em cercava el cau.
Des de llavors comencen els meus dies.
Tu deus saber quina és la meua edat.
T'estime molt. Sense tu no sé viure
ni sé què fer amb aquest tros de carn
a l'engonal, que de sobte se'm dreça
iradament, imperativament.
Vicent Andrés Estellés
(Les acaballes de Catul)
 |
| Bes de sàtir i nimfa Ara Grimani, Museu Arqueològic de Venècia, època d'August |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada