dilluns, 2 de febrer del 2015

Pierre Jean Jouve (1)

LA PUTAIN DE BARCELONE

Ose entrer après moi dans ces portes claquantes
Où suffit la cheville ardente d'un regard
La grotte brune avec le parfum du volcan
T'attend parmi mes jambes

Je suis la communiante des poils noirs
Le regard inhumain les soleils hébétés
J'ai traversé vingt fois sous un homme la mer
Le sol gras de la mer et le bleu et les moires

Ton membre de lumière mes globes de malheur
Et l'oeil couché sous une bouche décorée
Ce sont là mes plaisirs mes vents mon désespoir.

Une ombre te retient l'univers te soutient
Client! Nous deux épouvantés en un
Paraissons une fois sur l'éternité noire.

                                                              Pierre Jean Jouve

LA PUTA DE BARCELONA

Gosa d'entrar rere meu per aquestes portes empipadores
On n'hi ha prou amb la clavilla ardent d'una mirada
La balma morena amb el perfum del volcà
T'espera enmig de les meves cames

Sóc la combregadora dels pèls negres
L'esguard inhumà els sols embajanits
He travessat vint voltes sota un home la mar
El sòl greixós de la mar i el blau i els reflexos

El teu membre de llum els meus globus de desgràcia
I la mirada ajaguda sota una boca decorada
Allí hi són els meus plaers els meus vents el meu desesper.

Una ombra et reté l'univers te sosté
Client! Nosaltres dos espaordits en un
Un cop mostrem-nos sobre l'eternitat negra.

                                                                      P.J.J.
                                                                      (Versió catalana: BRG)

Fotografia: Joan Colom

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada