dilluns, 16 de novembre de 2015

Jordi Sarsanedas (1)

MENHIR DAVANT DEL MAR

Toco la pell tibant dels segles monolítics.
Sols l'estesa del mar pot creuar-los la parla,
el monosíl·lab ronc alçat d'arrel a cel.

Rulls de la fuga,
espais fugint entre dits de llum roja
fins a la torre oberta d'on no torna la llum,
rulls de la fuga.

Arrels dels ulls,
fins al cor més menut de les preguntes,
llança d'arrel.

                                   Jordi Sarsanedas

MENHIR DELANTE DEL MAR

Toco la piel tirante de los siglos monolíticos.
Sólo la extensión del mar puede cruzarles el habla,
el monosílabo ronco alzado de raíz a cielo.

Rollos de la fuga,
espacios huyendo entre dedos de luz roja
hasta la torre abierta de donde no vuelve la luz,
rollos de la fuga.

Raíces de los ojos,
hasta el corazón más menudo de las preguntas,
lanza de raíz.

                                                                    J.S.
                                                                    (Versió castellana: BRG)

Fotografia: C.Barceló

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada