dilluns, 30 de novembre de 2015

Subratllats (8)

Una de les coses que sempre m'han sorprès de la nostra cultura és la seva inexhaurible capacitat de silenci. Els nostres silencis omplen tots aquells espais buits que haurien de correspondre a la paraula, a la crítica, a l'opinió, però que només omplim amb el tòpic, les murmuracions o les bajanades pontificants. Qui no estigui gaire avesat a aquestes fluctuacions d'una cultura provinciana haurà de mostrar-se sorprès en veure que noms sacrosants fa uns anys són vergonyosament silenciats, que els exemples i els mestres d'ahir mateix passen a ocupar un lloc d'oblit, que ningú no vol mencionar el que podria delatar-lo com a persona non grata, com a franc tirador. En l'àmbit de la poesia això és degut a causes ben concretes: no s'ha format una crítica, el públic llegeix poc i malament, i amb la dèria caduca de fer pinya tothom es limita a seguir la direcció d'on bufa el vent.

                                                                    Francesc Parcerisas
                                                                    Quatre mil mots, de Pere Quart
                                                                    L'objecte immediat

Joan Oliver/Pere Quart
Fotografia: revoltaalfrenopatic.blogspot.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada