La tarda era lenta de plàcida inactivitat; es desviava segons el vol dels insectes i vorejava la línia de la mar o l'esquema dels arbres desordenats. La música plovia com un socarrim, com una llista de quantitats aèries, desprenent fum i automatisme. No vingué ningú, cap soroll massa especial va tenir efecte. Octubre de túnels, allargament de la vida pels conductes alats. Vaig esperar a poder anar-me'n i en fer-ho no sentia il·lusió de res.
BRG
9-X-1986
 |
| Eraserhead (David Lynch, 1977) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada