BALLADE DE LA VIE EN ROUGE
L'un toujours vit la vie en rose,
Jeunesse qui n'en finit plus,
Seconde enfance moins morose,
Ni voeux, ni regrets superflus.
Ignorant tout flux et reflux,
Ce sage pour qui rien ne bouge
Règne instinctif : tel un phallus.
Mais moi je vois la vie en rouge.
L'autre ratiocine et glose
Sur des modes irrésolus,
Soupesant, pesant chaque chose
De mains gourdes aux lourds calus.
Lui faudrait du temps tant et plus
Pour se risquer hors de son bouge.
Le monde est gris à ce reclus.
Mais moi je vois la vie en rouge.
Lui, cet autre, alentour il ose
Jeter des regards bien voulus,
Mais, sur quoi que son oeil se pose,
Il s'exaspère où tu te plus,
OEil des philanthropes joufflus ;
Tout lui semble noir, vierge ou gouge,
Les hommes, vins bus, livres lus.
Mais moi ja vois la vie en rouge.
Paul Verlaine
BALADA DE LA VIDA EN ROIG
Un que sempre viu la vida en rosa,
Joventut que mai no s'acaba,
Segona infància menys morosa,
Ni vots, ni pesars superflus.
Ignorant el que flueix i reflueix,
Aquest savi per a qui res no batega
Regna d'instint : talment un fal·lus.
Però jo és que veig la vida en roig.
L'altre fila prim i critica
Sobre les modes irresolutes,
Sospesant, pesant cada cosa
Amb mans balbes de durícies grolleres.
Li'n caldria tant i més de temps
Per a arriscar-se fora del seu enfony.
El món és gris per a aquest reclús.
Però jo és que veig la vida en roig.
Ell, aquest altre, al seu voltant gosa
De llençar-hi mirades deleroses,
Però, sobre el que sigui que la mirada hi posa,
Ell s'exaspera on tu t'hi plaus,
Mirada dels filantrops galtaplens;
Tot li sembla negre, verge o gúbia,
Els homes, vins beguts, llibres llegits.
Però jo és que veig la vida en roig.
P.V.
(Versió catalana: BRG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada