No importa, però cal
continuar, i a mal
pas, anar encara més
lluny, amb perspectives
fabuloses. ¿Hi ha cap coneixement
que no ens sigui permès conèixer? Cal enfilar-se
a l'arbre de l'home; espereu-me,
diu el cos, i ens fa senyals
a mig pujar. Hi ha un forcat
on arribem un cop
i un altre, on hem de fer
una tria que ens és
aliena, i el cuc en rosega
l'arrel. Ens aboquem
per damunt nostre i veiem els abismes
on podríem caure. Ajudeu-me,
crida el cor, però la ment
se'n riu, sabedora que el no-res
és sagrat, i és d'allí
d'on ve i és la distància
que cal mantenir
entre el lloc on s'agafa
i el lloc cap on allarga la mà.
R.S.Thomas (1913-2000)
Traducció de Jordi Ainaud
 |
| Fotografia: BRG |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada