dimarts, 17 de novembre de 2015

R.S.Thomas (3)

WALLACE STEVENS

1

La nit de cap d'any, després d'una festa,
el seu pare se n'anà al llit i el fabricà
en la carn d'una noia d'origen holandès.
L'infant aparegué amb la primera caiguda
de la fulla, desitjós de la branca segura
d'on provenia, i durant anys va romandre mut,
mastegant la crosta eixuta
de la poesia, fins que li van sortir les dents,
ivori d'un estrany piano.

Però no van ser aquestes les que tocà.
Eren massa blanques; s'estimava més el negre,
els espais profunds enmig dels estels,
insondables com l'ombra freda
que projectava la seva ment. Aquí, en la tardor
desolada del temps real, recordo
sense eloqüència el seu naixement.

2

Va ser molt propi d'ell sagnar a la fi
endins, gairebé fins a la mort,
ell que durant tota la vida des del full en blanc
ens contagià sobretot la por
a l'eixutesa de les venes. Els mots que escampava
eren fulles seques d'una ment seca,
que cruixien mentre el vent bufava
des de les cambres mortuòries del cor fred.
El seu món no coneixia la primavera.
La seva estació va ser la tardor plena;
el jo madur, però sense gust.
I tanmateix avançà coixejant, amb dolor,
gràcies a la crossa del poema, fent de la desesperació
un nou antídot per a l'amor.

                                                R.S.Thomas
                                                Traducció  de Francesc Parcerisas

Wallace Stevens com a noi del cor, 1893

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada