-És una cosa terrible sentir que hom ha arribat al final de la seva experiència vital..., que ja no hi ha res de fonamentalment nou en perspectiva. Cal resignar-se a esperar més i més combinacions de la mateixa mena de coses... d'allò que ens ha sortit malament. Aleshores, doncs, iniciem el camí de la davallada i vivim una mena de vida pòstuma, amb la sang freda i el pols sense alterar. -Va prémer els meus dits sobre el batec lent del seu pols-. I al mateix temps aquest és justament el moment fruitós, quan una novella comprensió ens podria saltar al damunt des de darrere les bardisses i devorar-nos com si fos un lleó.
Menuts sospirs, petits silencis: érem com dues persones drogades. Sense que ens mogués cap impuls sexual, havíem recaigut en el costum prehistòric d'una antiga intimitat.
Laurence Darrell
Tunc
Traducció de Manuel de Pedrolo
 |
| Fotografia: Alice Springs (Lawrence George Durrell, 1984) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada