L'endemà al matí li feia mal el cap, les orelles li brunzien i notava un malestar per tot el cos. No s'avergonyia en recordar la seva feblesa del dia abans. Havia estat un covard, fins i tot la lluna li feia por, havia expressat sentiments i idees que abans ni sospitava que pugués tenir. Per exemple, la idea de la insatisfacció que devia tenir la gent insignificant que filosofava. Però ara sí que ja tot era igual.
No menjava, no bevia, jeia immòbil i en silenci.
"Tant me fa tot -pensava quan li feien preguntes-. No contestaré... Tant me fa tot."
Anton P.Txékhov
El pavelló número 6
Traducció de Maria Antònia Oliver i Ricard Sanvicente
 |
| Anton P.Txékhov Fotografia: Bettmann/Corbis |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada