El cos és teu i centre del moment.
Avui només la mort pareix la vida
que no va ser com crèiem que seria.
D'aquell desig on neix l'aigua beguda.
Del raig que arrenca la nuesa i fuig.
Tots els diumenges d'ara sempre inútils
per a la persistència volguda
al teu costat mirant una pel·lícula
que no es pot veure més amb aquests ulls
remulls d'haver deixat de sols mirar-te.
BRG
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada